Els masos han constituït la veritable columna vertebral de la colonització del territori de Sant Llorenç de la Muga. Alguns, originaris de l'alta edat mitjana, han conservat el mateix nom al llarg de més de vuit segles fins arribar als nostres dies. Una de les primeres mencions documentals d'un mas a Sant Llorenç de la Muga la trobem l'any 1102 quan Guillem Gaufred, que marxava a Jerusalem, deixava en el seu testament a la seva filla Adelaida el mas de Perafita, situat a Sant Llorenç de la Muga. Aquest mas està situat a l'indret anomenat Perafita ja des del segle IX, atès que surt esmentat com un dels límits de l'eñmer monestir benedictí de Sant Martí de les Escaules. Del mateix segle, concretament de 1192, data una menció al mas Rupidell, situat a Sant Llorenç de la Muga, amb els seus molins i boscos annexos. Foren diversos els monestirs que aconseguiren propietats al terme de Sant Llorenç. Així, per exemple, l'any 1225 Estefania donava en testament el mas Riera al monestir de Lledó; l'any 1231 Arnau d'Avinyó feia donació al mas Roca de Santa Maria del Roure; i el 1243 Ramon de Gorgues i la seva filla Esclaramunda feren definició al mas de Bac de Santa Maria de Vilabertran, tots ells de Sant Llorenç de la Muga. També la pròpia església de Sant Llorenç tingué en propietat masos del terme, com el mas Fra de ra, que al segle XV pertanyia al benefici de SantJoan. Un estudi sobre el terreny ens permet recomptar un centenar de masos EL Pla d'Amigó, prop Les sureres de la muntanya de Montdavà. repartits pertot el terme, dels quals molt pocs resten avui dia habitats. Aquests masos són molt diferents segons la zona on estan construïts, sigui a la vall de la Muga o enfilats a les muntanyes. Algunes de les masies més importants es troben a la mateixa vall, on hi ha els millors terrenys de conreu. Aquest és el cas de can Carreres, el mas de Palau, la Cadamont, can Manera o, més a prop de la vila, la Muntada. Enfilades a la muntanya, al vessant esquerre de la Muga tenim la Conjunta, can Camps, la Cartada, can Corones, les Rovires, les Corts, i més allunyada, Ferrerós. Per l'altra banda de la Muga trobem can Fogona, can Romanich i, aigües avall, can Serradell,
Sant Llorenc de la Muga
To see the actual publication please follow the link above