10 a Muga neix a l'Alta Garrotxa, a L113 m sobre el nivell del mar, i després d'un recorregut de 67 km desemboca en plena badia de Roses. Malgrat que el seu cabal no sigui gaire gran, uns 2,06 m3 ; s de mitjana, les seves aigües emplenen el pantà de Darnius-Boadella, que permet el regadiu de bona part de la comarca de l'Alt Empordà, a més de subministrar aigua potable a la ciutat de Figueres. L'etimologia del nom "la Muga" ha estat força controvertida. Inicialment se'l volgué lligar a la paraula actual basca Muga, en la seva accepció de frontera. El gènere femení del nom del riu, /a Muga i no pas e/ Muga, permetria l'especulació sobre una hipotètica Ja Muga com a frontera d'algun antic poble pirinenc. L'etimologia científica, però, ens desmenteix aquesta interpretació. Des del segle X l'evolució del nom del riu és molt clara: Sambuca, Samuga, Sa Muga i, finalment, la Muga. L'origen del gènere femení l'hem de buscar, doncs, en la substitució del fonema Sa - integrat al nom- per l'article La separat, ara sí, del nom. Quant l'origen del nom medieval Sambuca, hi ha diverses alternatives. Podria ser una variant del nom llatí sabucus, que vol dir saüc. Hi ha, però, qui va més lluny -com Joan Coromines- i creuen en un origen pre-romà, de significat, evidentment, desconegut. Segons aquest autor, l'únic geògraf de l'antiguitat que ens ha deixat constància del nom del riu és Tolomeu, en la variant Sam broca, malgrat que la situació d'aquest riu en la seva geografia sigui poc precisa. Les crescudes de la Muga es caracteritzen sovint pel color vermell de les seves aigües: la Muga roja . En el seu recorregut d'onze quilòmetres pel terme de Sant Llorenç de la Muga, el riu rep les aigües ocasionals d'una quinzena de rieres que baixen de les muntanyes properes. L'única aportació important és la del Ri mal, o Rimaló, petit rierol que neix rera la muntanya de SantJordi i que conflueix amb la Muga just en el punt en què comença l'embassament de Darnius-Boadel la. El fort desnivell de la Muga des del seu naixement fins arribar a la plana, discorrent entre unes valls molt tancades, fa que en època de pluges, especialment a la tardor, pugui manifestar crescudes sobtades, de vegades molt espectaculars i perilloses,
Sant Llorenc de la Muga
To see the actual publication please follow the link above