que són anomenades popularment mugades. En aquestes ocasions, el nivell de l'aigua al seu pas per la vila de Sant Llorenç de la Muga pot arribar a pujar de l'ordre dels 8 o 9 metres sobre el seu nivell normal, arrasant els horts de fora la muralla i inundant les cases més baixes del poble. En les seves crescudes el riu ha trencat diverses vegades les baranes de pedra dels dos ponts medievals que hi ha a la vila, el pont de Sant Antoni i el pont vell. Documentades des del segle XV, una de les més greus mugades dels darrers anys va tenir lloc l'any 1992. Va ser a partir de tres quarts de deu del vespre del dissabte 26 de setembre quan el pont de la carretera, embussat per la gran quantitat de brossa i troncs que arrossegaven les aigües, no va poder engolir el cabal que li arribava i l'aigua es va desbordar. Una desena de famílies de les cases més properes al riu es veieren afectades per la inundació i algunes persones hagueren de sortir de casa per les finestres. La pujada de les aigües va afectar també el cementiri, situat al costat del pont vell. Quan varen baixar les aigües fou requerida la presència del jutge i el forense de Figueres, de la qual cosa la premsa es féu immediatament ressò. La inauguració, el3 de juny de 1969, del pantà de Darnius-Boadella posà fi a les destrosses que les mugades provocaven a la plana empordanesa. Fins i tot abans de la seva inauguració ofi cia l, durant la tardor de 1968, la presa inacabada va aturar ja una gran crescuda. El volum de l'aigua retinguda s'incrementà en 35 milions de metres cúbics en uns pocs dies. La riba de la Muga ha estat sempre un espai preferit pels pintors. La palanca, pintura de Marià Baig i Minobis (Figueres, 1906-1991) circa 1955. Estat en què quedà el pont de Sant Antoni després de la mugada de la tardor de I 992. El primer projecte de pantà a Boadella és de l'any 1946, i esta signat per l'enginyer Antonio Gete Alonso. Durant la seva gestació, però, es canvià l'indret on s'aixecaria la presa, i passà a estar situada en el terme de Darnius en lloc del de Boadella. Deu anys després, concretament l'any 1956, s'aprovava definitivament la seva construcció. Una part de la superfície coberta per les aigües correspon al terme municipal de Sant Llorenç de la Muga, cosa que requerí diverses expropiacions de finques, entre elles el mas de Riambau, can Palomeres, l'ermita de Sant Sebastià i les restes de la reial foneria de Sant Sebastià de la Muga, a part d'interrompre l'antic camí de Sant Llorenç a Darnius, inclòs el pont de Riambau, que ha quedat completament submergit sota les aigües. 11
Sant Llorenc de la Muga
To see the actual publication please follow the link above