vestimenta distintiva dels jueus, i més tard li permet dur per a la seva defensa armes prohibides. Exerceix arreu de Catalunya, molt sovint al costat del rei Pere 111, el qual li concedeix, l'octubre de 1360, una àmplia carta de guiatge per tal que no pugui ser pres, detingut, gravat ni obligat, tant en la seva persona com en els seus béns. També s'anomena Cabrit, Samuel en aquest cas, un remarcable metge de la segona meitat del segle XIV, tingut entre els més notables de Catalunya en el seu temps. Segurament pertany al llinatge dels Cabrit, que segons Joan Baptista Torroella es va estenent per altres viles del país: així, se'n poden trobar enmig de les comunitats hebrees de Castelló d'Empúries, Figueres, Peralada, Puigcerdà, Camprodon i moltes d'altres. Alguns autors creuen en l'ascendència banyolina de l'escriptor i poeta anomenat Lleó de Banyoles, bé que sense adduir-ne proves documentals concloents. La davallada de la vila de Banyoles a partir de la segona meitat del segle XIV es fa sentir també al si de la comunitat israelita, i s'agreuja d'ençà de l'avalot de Girona de la diada de sant Llorenç del 1391 , que accelera el ritme de les conversions. D'entre els conversos destaquen els membres de la fam ma Cabrit, l'agost del 1391, i la d'un grup força nombrós, l'octubre del mateix any, els quals són batejats a l'església de Sta. Maria dels Turers. Molt a prop de Banyoles, concretament a U sali, l'any 1346 hi ha documentada l'existència d'unes poques fammes jueves. De la comunitat banyolina en sobresurten insignes metges i escriptors de fama a l'època, com Bonjuà Cabrit. 79
els jueus
To see the actual publication please follow the link above