46 L I Aljama de Girona, tot i que en començar el segle XV sembla haver superat la crisi derivada dels fets de 1391 , no torna a ser mai més el que havia estat en els seus millors moments. L'any 1448 s'eixampla per insuficient l'espai físic del Call, però, paradoxalment, al cap de poc temps la població jueva s'ha reduït a 20 matrimonis; més o menys, el mateix nombre de persones que s'havien instal·lat a la ciutat sis segles abans. Ja des de 1431 el rei ha accedit que els regidors de l'Aljama puguin aplicar els diners de la pròpia beneficència a pagar els impostos del Call, perquè, en haver minvat tant el nombre de jueus, els · impostos carreguen molt més sobre cada un d'ells. En ser proclamat rei Ferran 11, rei també de Castella pel seu matrimoni amb Isabel la Catòlica, els jueus gironins demanen al monarca, tan vinculat a Girona pels anys i les vicissituds que hi va passar, la confirmació de tots els seus privilegis, usos i costums, tal com havia fet el seu pare. El rei accedeix a totes les súpliques i la pròrroga que els atorga no caduca fins l'any 1499. Però, set anys abans d'aquesta data, el 31 de març de 1492, els reis Catòlics dicten l'inexorable decret d'expulsió, fatal acabament d'un llarg procés d'agressivitats i de malvolences. El decret obliga a milers de famnies a una dràstica decisió: o convertir-se al cristianisme o abandonar el país. No hi ha rastre de cap manifestació d'alegria per part dels gironins amb motiu del decret d'expulsió. El dia 30 d'abril, de mans del notari barceloní Vicenç Estrada, els Jurats reben una Reial Cèdula, datada a Granada el 31 de març, per la qual se'ls notifica el decret. Els jueus han d'abandonar el país, com a màxim, el 31 de juliol. Poden endur-se llurs béns, excepte les monedes d'or i plata, i poden igualment vendre llurs propietats i liquidar els deutes i censals. Sense discutir ni comentar res, els Jurats contesten que reben la lletra N amb aquella humil reverència i subjecció de la majestat reial que pertany". I el 20 de juny, el veguer i el batlle de Girona, comissionats per executar el decret d'expulsió, publiquen un ban notificant que els jueus poden vendre llurs béns Fins a l'aparició d'aquest ban, són pràcticament nul·les les operacions de venda. Enric Mirambell creu que, d'una banda hi ha una certa por per part dels compradors que el mateix document municipal _ tracta de dissipar, i que, de l'altra, els jueus esperen a darrera hora amb r esperança d'una possible contraordre que suspengui l'expulsió decretada. Durant els darrers dies de juny i tot el mes de juliol proliferen, en canvi, les compra-vendes de cases i terrenys, les donacions i les liquidacions de deutes davant dels diversos notaris de Girona. Molts dels compradors són clergues, potser per la proximitat del barri amb la catedral. Els edificis i terrenys propis de la comunitat hebrea són venuts pels dirigents de l'Aljama conjuntament amb els caps de famnia més destacats. El 31 de juliol, el Call és
els jueus
To see the actual publication please follow the link above