La redacció de la resolució ha de ser fluida; per això cal respectar l’ordre lògic de les frases i evitar-ne la complexitat. També ha de ser concisa; per tant, s’han d’evitar les paraules retòriques (sense contingut) i les frases ampul·loses. Per referir-se a temps passats s’hi fa servir, preferentment, el passat perifràstic (es va considerar; va sol·licitar), i per a les descripcions actuals, el present d’indicatiu (porta a terme; demanen).
Quant al tractament personal:
- Per a qui emet el text, s’utilitza la primera persona del singular (jo): Resolc; Proposo.
- Encara que el destinatari de la resolució és la persona interessada, això no es manifesta en la redacció, ja que aquesta s’ha d’enviar com a document adjunt d’un ofici de notificació, que és l’únic lloc en què han d’aparèixer les dades del receptor.
