El romanent de tresoreria és una magnitud que permet conèixer al final de l’exercici la capacitat econòmica que té una entitat local per fer-se càrrec de les obligacions que té contretes.

S’acostuma a qualificar com una magnitud en «flux», pel fet que és una determinació «dinàmica» d’una situació pressupostària i no pressupostària, en una data en concret, 31 de desembre, i que no només es fixa en les operacions que s’han fet durant l’exercici, sinó que té en compte tota la vida de la corporació.

Components:

• Fons líquids: saldos en efectiu disponibles als comptes bancaris de l’entitat
• Drets pendents de cobrament: quantitats que encara no han estat ingressades però que corresponen a drets reconeguts per l’entitat.
• Obligacions pendents de pagament: quantitats que l’entitat ha de pagar i que estan pendents de ser satisfetes.
• Partides pendents d’aplicació: operacions comptables que, al tancament de l’exercici pressupostari, no han estat formalment imputades a cap concepte pressupostari, però que s’han de tenir en compte per ajustar el càlcul del romanent de tresoreria. Aquestes partides afecten la determinació de la liquiditat real disponible de l’entitat local:
• cobraments fets pendents d’aplicació definitiva
• pagaments fets pendents d’aplicació definitiva
• Romanent de tresoreria total
• Romanent de tresoreria per a despeses generals: és el resultat un cop s’ha ajustat el romanent de tresoreria total amb els saldos de cobrament dubtós i l’excés de finançament afectat.

Font: Municat