Segons l’article 25 del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’urbanisme de Catalunya, els plans d’ordenació urbanística municipal classifiquen el sòl en tres categories diferents: sòl urbà (consolidat i no consolidat), sòl urbanitzable (delimitat i no delimitat) i sòl no urbanitzable.

Sòl urbanitzable. Tenen aquesta qualificació els terrenys que el pla d’ordenació urbanística municipal corresponent considera necessaris i adequats per garantir el creixement de la població i de l’activitat econòmica, o que estan delimitats com a àrees residencials estratègiques o sectors d’interès supramunicipal. Aquesta categoria està formada pel sòl urbanitzable delimitat i el sòl urbanitzable no delimitat.

El sòl urbanitzable delimitat el constitueixen terrenys que, per al seu desenvolupament i transformació urbanística, necessiten la formulació, tramitació i aprovació d’un pla parcial urbanístic.

El sòl urbanitzable no delimitat el constitueixen els terrenys que el pla d’ordenació no considera que hagin de patir una transformació urbanística, però respecte als quals es marquen directrius de creixement, continuïtat i sostenibilitat coherents amb el model territorial d’aquest pla.

Font: Departament de Territori i Sostenibilitat. Mapa urbanístic de Catalunya (dades obertes).