Cens d’habitatges

El coneixement del nombre d’habitatges i les seves característiques s’assoleix a través dels censos d’habitatges, que es duen a terme cada deu anys conjuntament amb els censos de població corresponents. L’objectiu bàsic del Cens d’habitatges és determinar el nombre i les característiques dels habitatges existents en la data censal d’1 de març per als anys 1981, 1991, i d’1 de novembre per al 2001. Es presenten dos tipus de taules: la distribució dels habitatges segons la tipologia i les característiques dels habitatges principals, tant per recomptes de freqüències com per taules encreuades de les diferents característiques.

Quan s’intenten descriure les característiques i els serveis de què disposa la població als habitatges, és natural centrar els esforços en els habitatges principals, ja que és en aquests on resideix la major part de la població. Quan els habitatges principals estan ubicats en edificis, hi ha certes característiques de l’edifici que afecten els habitatges, com és el nombre d’habitatges de l’edifici o l’any de construcció. La resta de taules fan referència a les característiques bàsiques de l’habitatge: règim de tinença, superfície útil, nombre d’habitacions i instal·lacions i serveis. Respecte a aquestes darreres característiques, l’any 2001 només es preguntava per calefacció i refrigeració.

No s’hi inclouen els habitatges en construcció, excepte els que ja han estat habitats o estan pendents de petits detalls, ni els que han estat declarats en estat ruïnós. L’any 2001 només es recull informació per als habitatges principals.

L’any 2001 s’inclou un bloc d’informació nou amb el títol «Dades de les llars».

Font: Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat)