Lluna, no ploris

«Lluna, no ploris» és un projecte fotogràfic que neix del retrobament de l'autora amb el seu pare i la casa de la seva infantesa. A través d'una experiència íntima, el treball convida a reflexionar sobre les addiccions i la salut mental, especialment sobre l'alcoholisme i el seu impacte en l'entorn familiar.

Les fotografies exploren els límits entre la memòria personal i la intimitat aliena, i qüestionen la responsabilitat ètica de l'artista a l'hora de representar i fer pública una realitat compartida. Alhora, reivindiquen la fotografia com a eina de memòria, testimoni i preservació d'allò que està a punt de desaparèixer.

El projecte es mou entre la documentació d'una realitat dolorosa i l'atracció que pot despertar la intimitat dels altres. Amb imatges crues i de gran força visual, busca generar una reflexió crítica sense caure en el sensacionalisme ni l'estigmatització. També aborda la fragilitat de la identitat, la pèrdua i la capacitat de l'art per transformar una vivència personal en una reflexió col·lectiva.