En el moment en què els animals arriben al Santuari, comencen una nova vida on tots són tractats com a iguals. Els posen noms de persona perquè els consideren iguals als humans. Ismael López, que també va contribuir a la creació del Santuari, explica que són éssers que, com les persones, senten, pateixen i volen viure en llibertat. No volen ser explotats, ni maltractats, ni assassinats. Aquí és on els retornen la dignitat. Deixen de ser un número per convertir-se en un ésser únic i irrepetible. Per això mai repeteixen els noms. Al principi ell i el Coque s'encarregaven de tot. El Santuari ha evolucionat molt. Van començar amb un terreny de 3.000 m². Ara tenen 40 hectàrees, més de cinc-cents animals i una llista d'espera de fins a un any per ser voluntari a Gaia.
Els fundadors pretenen ampliar el Santuari per poder salvar més animals. Necessiten més terreny, però això també suposa més finançament. La seva intenció és professionalitzar-se per poder atendre millor els animals. L'Ismael assegura que no reben cap subvenció, i destaca que és curiós, perquè la tauromàquia o la caça, que maten animals, sí que en reben. En canvi, ells, que es dediquen a salvar-los la vida, no tenen cap mena d'ajuda pública. Es financen, principalment, gràcies a donacions. L'Ismael conclou que el seu objectiu és que un dia tots els animals siguin respectats i el Santuari no hagi d'existir.
Més informació: Coexistir | INSPAI, Diputació de Girona