Els signes de puntuació són elements gràfics que marquen l’entonació que cal donar als textos escrits i alhora ajuden a estructurar-los, ja que permeten delimitar-ne la sintaxi.
Al llarg dels dotze números del Vet Aquí! reproduirem els usos principals dels signes de puntuació, relatius a aspectes tant sintàctics com convencionals. Si voleu ampliar-ne els continguts, consulteu el web del Llibre d’estil de la Diputació de Girona.
— — ELS GUIONS
|
Escrivim guions |
Exemples |
|
Per delimitar un incís que manté una relació estreta amb la resta del text, semblant a la que marquen les comes (quan l’incís té una relació menys directa, fem servir els parèntesis). Prescindim del guió que tanca l’incís quan coincideix amb un punt final. |
Els licitadors han de justificar la solvència —econòmica i financera, i tècnica o professional— i la classificació de l’empresa. |
|
Als espais interiors hi ha tamarius i closes —en ocasions, convertides en conreus. |
|
|
Per marcar una intervenció de la persona que reprodueix una citació (si bé és preferible l’ús de comes). |
«Des de les institucions públiques» —ha manifestat el regidor— «treballem per fomentar l’esport en tots els sectors de població». |
|
«Des de les institucions públiques», ha manifestat el regidor, «treballem per fomentar l’esport en tots els sectors de població». |
|
|
Per introduir els diferents elements d’una llista (s’ha de deixar un espai en blanc després del guió). |
La Comissió de Seguiment té la composició següent: — una persona que representa la Diputació de Barcelona; — una persona que representa la Diputació de Girona; — una persona que representa el Centre de la Propietat Forestal. |
|
Per marcar els diàlegs (no s’ha de deixar cap espai després del guió). |
—Vau tenir dificultats per tirar endavant el projecte? —Sí, sobretot per la poca resiliència de l’empresa, ja que no tenia capacitat per anticipar-se ni adaptar-se als canvis o imprevistos. |
Aquí teniu el fotolapsus d’aquest mes:
En català, l’article femení singular (la) no s’apostrofa si precedeixen un mot començat per i, u, hi o hu àtones. Per tant, com que humitat comença per hu àtona (la síl·laba tònica és -tat), no s’ha d’apostrofar. Podeu consultar la normativa en relació amb l’ús de l’apòstrof a la Gramàtica bàsica i d’ús de la llengua catalana (GBU) de l’Institut d’Estudis Catalans.
Per tant, al fotolapsus hi hauria de dir la humitat perfecta.
|
Des d’aquesta secció us animem a fer-nos arribar fotografies d’incorreccions lingüístiques que detecteu en el vostre dia a dia. Ens les podeu enviar a l’adreça osl@ddgi.cat, i les publicarem en algun dels propers butlletins. Als qui ja ho heu fet, moltes gràcies per la vostra col·laboració! |
Us recordem que disposeu de la versió en línia de les obres normatives de referència de la llengua catalana:
— Diccionari de la llengua catalana (DIEC2)
— Gramàtica de la llengua catalana (GIEC)
— Gramàtica essencial de la llengua catalana (GEIEC)
— Gramàtica bàsica i d’ús de la llengua catalana (GBU)
— Ortografia catalana (OIEC)