El llenguatge administratiu és una varietat lingüística funcional (és a dir, que està adaptat a la funció que ha de fer: comunicar l’activitat administrativa) que té com a àmbit d’ús l’Administració i com a matèria objecte de comunicació l’activitat administrativa. Tot i que es tracta d’un llenguatge d’especialitat (és a dir, d’una eina de comunicació entre especialistes), els qui redacten textos administratius han de tenir present que bona part dels seus escrits van a parar a mans dels ciutadans, i que aquests els han de poder comprendre.

Per tant, els dos trets fonamentals que han de caracteritzar el llenguatge administratiu són la formalitat i la funcionalitat.

1) Formalitat: Els textos han de ser objectius i s’han de redactar en un to neutre i impersonal.

2) Funcionalitat: Els textos s’han de redactar amb un llenguatge clar, concís i precís perquè la comunicació sigui eficaç.

— Claredat: Cal fer servir paraules, expressions i construccions fàcils de llegir i, per tant, de comprendre.

— Concisió: Cal presentar la informació de la manera més breu possible, procurant que la brevetat no sigui en detriment de la comprensibilitat del text.

— Precisió: Cal evitar les ambigüitats i fer servir adequadament la terminologia i la fraseologia específiques, per definir els conceptes amb exactitud.

Al llarg dels dotze números del Vet Aquí! d’enguany, hem vist en aquesta secció preceptes per redactar documents clars, concisos i precisos, i, per tant, eficaços des d’un punt de vista comunicatiu. Presentem a continuació la darrera recomanació:

TEXTOS BEN COHESIONATS

Feu servir connectors, ja que, tot i que sovint són prescindibles, en molts casos us poden ser útils per connectar frases, ordenar paràgrafs o marcar l’estructura del text i, per tant, per aconseguir uns textos ben cohesionats.

Eviteu l’ús de certes formes inadequades, entre d’altres:

Des d’aquesta secció us animem a fer-nos arribar fotografies d’incorreccions lingüístiques que detecteu en el vostre dia a dia. Ens les podeu enviar a l’adreça osl@ddgi.cat, i les publicarem en algun dels propers butlletins. Als qui ja ho heu fet, moltes gràcies per la vostra col·laboració!

Aquí teniu el fotolapsus d’aquest mes:

Tant darrera com darrere són formes adequades en català, però s’utilitzen en contextos diferents. Escrivim darrera (amb una a final) quan la forma és sinònima de última, mentre que en la resta de casos escrivim sempre darrere. Exemples (extrets del DIEC): La darrera vegada que ens vam veure o Érem a la darrera fila, però Era darrere meu, Darrere no hi ha ningú, Les rodes del darrere... Fixeu-vos que en els dos primers exemples podríem substituir darrera per última: L’última vegada que ens vam veure i Érem a l’última fila. En canvi, aquesta substitució no és possible en la resta d’exemples.

Així doncs, al fotolapsus, hi hauria de dir: Pel davant i pel darrere.

Aquest mes de desembre s’ha publicat el Diccionari de l’activitat parlamentària, elaborat pel Parlament de Catalunya, el Departament d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència de la Generalitat, i el TERMCAT. El diccionari, que es pot consultar en línia, recull termes relatius a la tècnica legislativa i a l’organització, el funcionament i les funcions del Parlament, entre d’altres.

D’altra banda, us recordem que també disposeu de la versió en línia de les obres normatives de referència de la llengua catalana:

— Diccionari de la llengua catalana (DIEC2) 

— Gramàtica essencial de la llengua catalana (GEIEC)

— Ortografia catalana (OIEC)