accions. Aquests informes foren contestats el27 de juny de 1941 per l'alcaldia de Sant Llorenç de la Muga, i s'utili1zaren en els processos contra els detinguts. El 10 de juny de 1942 es demanava declaració a les persones afectades per delictes per part dels "rojos", demanant explícitament que denunciessin els suposats autors. El 15 de març de 1943 s'hi afegia la declaració de mossèn Joan Oliveres fent referència a tots els fets relacionats amb la parròquia. Mentrestant, la justícia militar actuà amb rapidesa i, paral·lelament a la confecció de la causa general, diverses persones foren ja jutjades per tribunals militars en el "Sumarísimo de urgencia seguido por e/ delito de rebelión militar" . El primer processat fou Enric Llu ís Muntada, condemnat el25 d'abril de 1939 a la Banderí promociona/ de la vila realitzat durant els anys 60 del segle XX. pena de reclusió perpètua. Més endavant, mossèn Oliveras intercediria al seu favor tot a l- legant que malgrat tot, el dia de la destrucció de l'església Enric Llu ís havia salvat el Santíssim de la seva profanació. Felip Campà Coll, afiliat a la UGT, fou acusat d'haver participat en el saqueig de l'església i d'haver-se apropiat d'un parell de bancs i una tarima d'altar. Fou condemnat a 15 anys de reclusió. Pere Masó Faura, ferrer, també fou trobat culpable d'haver participat en el saqueig de l'església i d'ésser militant de l'Esquerra i del Bloc Camperol. Fou condemnat a vint anys de reclusió. Dels altres que s'esmenten en les denúncies, els germans Blanch fugiren a Mèxic, i Gaspar Arché Montalat i Joan Vida l Serra ho feren a França. El nou govern municipal encapçalat per Emili Nou Vilanova continuà durant uns anys fins que Nou fou rel levat en el càrrec d'alcalde per Josep Trilla Falgas, després per Prim Urtós Jua nola, Miquel Trilla Prat, Josep Ribera Godall i, fina lment, Pere Duxans Urtós que mantingué l'alcaldia en les primeres eleccions democràtiques de 1979. Durant els primers anys de la postguerra es féu notòria la presència de destacaments milita rs que feien tasques de fortificació a la frontera, la que coneixem ara com a línia Gutiérrez. Monòlit que durant alguns anys donava la benvinguda als vilatans. Correspon a L'època de les campanyes d 'embelliment dels pobles promogudes pel govern. A principi de la dècada dels 50 hi havia encara a la població el batalló del "regimiento de zapadores de forta leza número 1" . El 19 de juny de 1964 se celebrà a Sant Llorenç el "Día de la Provincia" amb motiu d'haver rebut el premi de la "l// Campaña de embellecimiento de pueblos rura/es", organitzada per la "Jefatura Provincial del Movimiento" amb l'assistència del governador civi l i les autoritats provincials. Durant aquell dia, Sant Llorenç de la Muga ostentà oficialment la capita litat de la província.
Sant Llorenc de la Muga
To see the actual publication please follow the link above