Llorenç de la Muga, s'insta I· lava a la ciutat de Girona. L'any 1581 es casava amb Jerònima, vídua de Pere Cruset. El 1600 testava i el1609 ja era difunt. El seu fill, Rafael Camps, establí una botiga de teles a Girona i es casà amb Mariangela Brugués, vídua de Rafael Amat. Els documents que ens informen d'aquests fets es troben a l'arxiu dels marquesos de Camps, a la vila de Salt. Malgrat que no es pugui establir encara una genealogia que ens porti des de Narcís Camps, paraire de Sant Llorenç de la Muga, fins a Llàtzer Antoni de Camps, casat el1754 amb Narcisa Font, antecessors dels actuals marquesos de Camps, no resulta molt aventurat imaginar un origen santllorencí per a aquesta coneguda família gironina. Els Gayolà de Figueres L'any 1614 apareix ja documentada una denominada casota de la Gayola al terme de Sant Llorenç de la Muga. L'any 1621 Joan Gayolà era clergue a l'església de Sant Llorenç, i l'any 1653 Francesc Gayolà era escrivà de Sant Llorenç de la Muga. Un parell d'anys abans, però, Francesc Gayolà s'havia casat amb Margarida Prats, de la família Prats de Figueres. El 1656 el trobem ja com a notari de Figueres. L'any 1702 el seu fill Francesc obtingué privilegi nobiliari de mans de Felip V. Després de les campanyes militars del1706, en les quals defensà amb les armes a la mà la causa filipista, Francesc de Gayolà i el seu germà Bonaventura -notari de Figueres- obtingueren el privilegi d'afegir un cor al seu escut d'armes amb la llegenda "FIDEUTATE ARDENS" i una banda amb la llegenda "SINE FIDEUTATE VIRTUS NuLLA". Una germana, Maria, continuà vivint, però, a Sant Llorenç de la Muga, a la casa del carrer Girona on moriria -soltera- l'any 1734. Sobre la seva tomba, a l'església de Sant Llorenç, hi ha gravat l'escut dels Gayolà. Els Nou de Sabadell L'any 1858 Andreu Nou Padern, teixidor de Sant Llorenç de la Muga, s'empadronava a la vila de Sabadell, juntament amb la seva esposa, Llúcia Muntada, també de Sant Llorenç, i els seus fills Teresa i Josep, de 10 i 8 anys respectivament. Andreu Nou era fill de Damià Nou i Paula Padern, i tenia diversos germans. Un d'ells, Ferriol Nou Padern, s'establiria també a Sabadell l'any 1861 i es casaria amb Antònia García, treballant com a teixidor en aquesta vi la del Vallès. Andreu Nou morí pocs anys després d'establir-se a Sabadell però tingué encara un darrer fill, Enric Nou. L'any 1874 figuren en el padró de Sabadell Llúcia Muntada, vídua, amb els seus fills Teresa, Josep i Enric, tots encara solters, vivint al carrer Lacy 63, en una casa del barri obrer tèxtil de Sabadell. L'any següentJosep Nou Muntada es casà amb Joaquima Aymamí Padró, de Sabadell, i tingueren quatre fills. Per la seva banda, Teresa Nou Muntada es casa amb Fèlix Quer Puig, d'ofici pintor, i s'estableixen al carrer Manso 33 de Sabadell. El18 de juliol de 1881 naixia el seu fill Josep Quer Nou, que ja hem trobat documentat a principi del segle XX com a estiuejant distingit de la vila de Sant Llorenç de la Muga. Nét de Josep Quer Nou és el pintor Joan Burrull, que ha mantingut la relació entre Sabadell i Sant Llorenç de la Muga fins als nostres dies. Entre els germans d'Andreu Nou Padern que es quedaren a la vila de Sant Llorenç trobem Martí Nou Padern, teixidor, domiciliat al carrer de l'Església 4 (can Martl}, pare d'Emili Nou Vilanova, sastre, a qui trobarem desenvolupant tasques polítiques a principi del segle XX. També hi trobem Maria Rosa Nou Padern, casada amb Felip Duxans, i pares d'en Francesc Duxans Nou. L'exili republicà al final de la guerra civil del1936 al1939 afectà directament la població de Sant Llorenç de la Muga. Alguns santllorentins, reclamats per la justícia franquista, hagueren d'abandonar el país, tal com consta en la documentació de la Causa General. Un cas paradigmàtic és el de Jeroni Colomer Peni cot, que un cop a França col·laborà amb la resistència francesa durant la Segona Guerra Mundial. 77
Sant Llorenc de la Muga
To see the actual publication please follow the link above