confiter, habitant de Figueres però originari de Sant Llorenç de la Muga, Narcís Vergés, menestral, i Josep Montada, hisendat, ambdós naturals i veïns de Sant Llorenç. A més, però, hi participaven també d'altres persones com ara Pere Fortiana de Lliurona, Joan Guanter de Llançà, Pere Camps Ros, hisendat, i Llàtzer Riera de Figueres. Aquesta societat anònima pretenia explotar diverses mines situades en els termes de Sant Llorenç de la Muga i Maçanet de Cabrenys. Concretament, a la muntanya de Montdavà hi tenien les mines Interior de La galeria de La darrera mina en explotació a la muntanya de Montdavà . denominadesActívidad, que era de mineral de coure, i Observancia, de mineral de ferro. I, a la Coma de l'Infern, les dues mines denominades Herné!m i Cortés. Seguint els registres de concessions mineres trobem que el 1858 Salvador Delhom registrà la mina de ferro Salvadora, també a la muntanya de Montdavà. En el mateix any, Adolf Ra bé registrà la mina de plom Africana, a la Muga Torta, i continua al cap de poc amb la mina Fecunda Africana. El figuerenc Llàtzer Riera continuà molt actiu en les recerques mineres a la muntanya de Montdavà i el1869 registrà la mina Margarita, prop del Pla d'Amigó.l així continuaren les diverses concessions com ara les Divina Pastora, Clotilde, Juana i Sara, totes elles concedides a Joan Lluís Vilanova l'any 1873. L'enginyer de mines Lluís Marià Vidal Carreres, gran estudiós del cretaci a les comarques gironines, féu un interessant recull de dades sobre totes aquestes mines. Una de les explotacions mineres més importants del terme de Sant Llorenç de la Muga fou la coneguda com Emília Afortunada, també a Montdavà, de llarga història i de la qual sabem que s'havien extret, fins l'any 1872, unes 40 tones de pirita de coure i, més tard, unes 34 tones més que es varen vendre a Swansea, al país de Gal·les (Gran Bretanya). Restes de les explotacions mineres a la muntanya de Montdavà. En el segle XX l'interès se centrà sobretot en la recerca de petroli. Així, segons La Veu de l'Empordà del 2 de febrer de l'any 1929, "fa societat minaire crMínerales lbérícosn té ja amagatzemada a Sant Llorenç de ta Muga una grossa quantitat de bigues i fustatge per emplaçar el parapet, per tat de començar tes proves de sondeig a ta recerca del cobdícíat petroli. Diuen que aviat arribarà de París ta maquinària que cat per a tal cosa." Després de la guerra fou Miquel Mateu Pla, propietari del castell de Peralada, qui endegà prospeccions per a la recerca de minerals en diversos punts del municipi, però no s'arriba a fer cap explotació. 53
Sant Llorenc de la Muga
To see the actual publication please follow the link above