Vitangelo Moscarda és una persona aparentment senzilla, que viu de renda gràcies a l’herència del banc fundat pel seu pare. Un dia, la seva esposa li fa notar un seu defecte físic que fins aleshores li havia passat del tot desapercebut: Vitangelo té el nas lleugerament tort. Aquesta presa de consciència permet al protagonista adonar-se del fet que tothom al seu voltant té una percepció d’ell del tot diferent de la que ell té de si mateix, doncs desencadena un autèntic viatge d’autodescobriment per indagar qui és ell realment.
Maria Cambil de Tena és directora, dramaturga, actriu i graduada amb MH en Arts Escèniques a l’EU ERAM. Treballa d’ajudant de direcció de Clàudia Cedó a Els àngels no tenen fills (2021), Llàtzer Garcia a La meva violència (2021) i Els somnàmbuls (2019), Carla Rovira a L’amansi(pa)ment de les fúries (2022), Eva Hibernia a Escac i mat (2023) i Maria Garcia Vera a Dins la sala dels miralls (2023). Ha escrit, dirigit, interpretat i produït Anomalía y excepción (2021); dirigit i produït Mujeres de paja (2022); adaptat i actuat Un, ningú i cent mil (2022); dirigit Un àngel estrany (2023). Actualment forma part de l’equip de la companyia d’Àlex Rigola, Hearbreak Hotel, amb Escenaris Espacials i amb Malsai Produccions.
Clàudia Ferrer Carreras és creadora escènica i actriu. Graduada en Arts Escèniques a l’Escola Universitària ERAM, és ajudant de direcció de Xicu Masó a Síndrome de gel (2022) i de Míriam Alamany a la lectura dramatitzada d’Oxigen (2023); dirigeix Un, ningú i cent mil (2022) i Vol i dol (fins a la propera tramuntana) (2022). Interpreta, sota la direcció de Juan Pablo Miranda, Rojo azulado casi negro (2019) i sota la direcció de Maria Cambil a Anomalía y excepción (2021), i a Calla, Judit, calla (2024). El 2021 produeix sota la direcció d’Iris Medina el seu primer single amb el videoclip «Gotas». Escriu Trilök (2021) i treballa amb Ane da Silva amb la readaptació de la dramatúrgia de Deseo de ser punk (2023).
Carles Vidal Ramos és llicenciat en Història per la UdG. Músic de llarga trajectòria, compagina la música amb la producció d’esdeveniments culturals com Temporada Alta (2008-2022), Primavera Sound (2011-2023) i la creació del Festival Neu! (2015- 2023). Tom Hagan és el seu projecte principal des del 2010, amb discos com: Carlitos Buey (2010); Muy bien, Carlitos (2012); Carles Vidal (2015); 2016-2020 (2021); 2021-2022 (2023). Treballa en projectes d’altres artistes com Hola, elefante (2022); amb Maria Cambil a Anomalía y excepción (2021), entre d’altres.