Cens d’habitatges

El coneixement del nombre d’habitatges i les seves característiques s’assoleix a través dels censos d’habitatges, que es duen a terme cada deu anys (1981, 1991, 2001, 2011 i 2021) conjuntament amb els censos de població corresponents. L’objectiu bàsic del Cens d’habitatges és determinar el nombre i les característiques dels habitatges existents a partir de les dades censals. Es presenten dos tipus de taules: la taula de distribució dels habitatges segons la tipologia i la taula de les característiques dels habitatges principals.

Quan s’intenten descriure les característiques i els serveis de què disposa la població als habitatges, és natural centrar els esforços en els habitatges principals, ja que és en aquests on resideix la major part de la població. Quan els habitatges principals estan ubicats en edificis, hi ha certes característiques de l’edifici que afecten els habitatges, com són el nombre d’habitatges de l’edifici o l’any de construcció. La resta de taules fan referència a les característiques bàsiques de l’habitatge: règim de tinença, superfície útil, nombre d’habitacions, i instal·lacions i serveis.

No s’hi inclouen els habitatges en construcció —excepte els que ja han estat habitats o estan pendents de petits detalls— ni els que han estat declarats en estat ruïnós.

Font: INE, Censos de població i habitatges