«Un mes, una obra» al Museu d'Art de Girona
Des de l'any 1994, el Museu d'Art de Girona mostra cada mes al seu web una obra seleccionada que es presenta acompanyada d'un text centrat en un aspecte determinat de la seva història. Amb aquesta aproximació experta, s'amplia la documentació que el Museu té sobre les obres que custodia o que formen part del seu fons.
Aquest mes de juny, l'obra seleccionada ha estat Àngel de la guarda,una obra de Hermann von Kaulbach (Munic, 1846-1909), que forma part del Fons d'Art de la Diputació de Girona.
Es tracta d'una estampa cromolitogràfica sobre paper, de 88 × 64 cm, datada vers 1880. Segons explica Jaume Fàbrega Colom, autor de l'article que acompanya i explica aquesta peça, les representacions de les figures dels àngels “constitueixen una de les iconografies més recurrents del món cristià. No sols es tracten individualment —Sant Miquel, Sant Gabriel, l'Àngel de la Guarda, etc.—, sinó també com a part d'escenes religioses, tant de tipus bíblic com relatives al Nou Testament (Anunciació, etc.). Generalment són representats de forma femenina i amb ales, si bé hi ha algunes excepcions.”
La primera representació és el cas de l'obra seleccionada, on es pot veure una figura femenina amb ales, suspesa en l'aire, sostenint un infant al que està mirant i protegint dels perills del món, representats per un fons fosc i difús, l'Àngel de la Guarda. Amb aquesta representació es compleix una de les associacions d'aquests éssers espirituals, que segons diverses tradicions religioses, actuen com a protectors, guies i transmissors de missatges divins als humans.
Von Kaulbach va ser un pintor alemany de l'Escola de Munic que va centrar la temàtica de les seves obres a temes històrics, tot i que va arribar a ser més conegut pels seus retrats de nens.
La tècnica de la cromolitografia, seguint el text de Fàbrega, “es basa a dibuixar figures amb un llapis gras especial sobre una matriu de pedra. Després d'haver tractat la superfície de la làmina litogràfica amb una solució àcida, cal humitejar-la i aleshores la matriu s'entinta fent servir un rodet de cuir o de goma. La tinta, a causa del greix, s'adhereix només en les línies dibuixades amb el llapis greixós i és rebutjada per la superfície humida de la pedra. En el següent pas de la impressió, només la tinta que s'ha adherit al patró s'imprimeix en el full de paper. Per a cada color diferent cal una matriu pròpia i, per tant, és una tècnica complexa.”
Desenvolupant-se en el mateix moment que el naixement de la fotografia, (daguerreotip, 1837) aquesta tècnica d'impressió va convertir-se en una indústria de masses, bàsicament a Alemanya, arribant al màxim de producció entre 1880 i 1914. L'església catòlica, amb una ingent producció d'imatges de sants, àngels, escenes bíbliques... va ser una de les principals difusores d'aquesta tècnica, arribant a tots els països de tradició cristiana.