La Revista de Girona reivindica en un article l'escultora Carme Raurich Saba

El número 348 de la Revista de Girona (gener-febrer de 2025), editada per la Diputació de Girona, inclou un article de la historiadora de l’art Xènia Sancho Espigulé que repassa la trajectòria vital i artística de l’escultora Carme Raurich Saba.

Nascuda a Caldes de Malavella l’any 1920 i formada en escultura a l’escola Llotja de Barcelona, Raurich Saba formava part de la generació d’artistes educats durant la primera postguerra.

De la seva producció, l’autora de l’article en destaca dos elements: les dones com a tema constant en la seva obra, que representa com a «subjectes amb agència: al·legories, deesses mitològiques, personatges històrics i retrats familiars, totes modelades en formes allunyades de l’erotisme de la cultura patriarcal», i el trànsit d’una representació figurativa a un estil abstracte molt personal, sense abandonar el tema principal, a partir de l’any 1954.

Aquell any es va traslladar a viure a l’Argentina (gràcies a una beca atorgada per la Diputació de Girona), on va descobrir l’avantguarda, i va iniciar així aquest nou període abstracte. Un exemple d’aquesta etapa és l’escultura Carmen Amaya, en la qual, segons Sancho, «representa la bailaora més influent del segle xx a partir d’una espiral que insinua les corbes del vestit en moviment».

El Fons d’Art de la Diputació de Girona conserva cinc escultures de Carme Raurich: Nu de dona, Les heroïnes de Santa Bàrbara, Figura, Civitas inmortalis i L’enamorada. Podeu veure-les si seguiu l’enllaç següent: Fons d’Art de la Diputació de Girona.

I, pel que fa a l’article de Xènia Sancho Espigulé, el trobareu a l’edició en paper de la Revista de Girona i, properament, a l’enllaç següent: Revista de Girona 348.