Un tren en pot amagar un altre

Àlex Nogué ha pres com a títol de la proposta per a Exposicions Viatgeres un rètol habitual a les estacions de tren franceses, Un train peut en cacher un autre, per explicar que una imatge pot contenir més del que veiem. Àlex Nogué experimenta sobre la manera que percebem les imatges i, en concret, amb la idea que les imatges «els milers d’imatges que envaeixen la vida quotidiana ens han fet desenvolupar l’habilitat d’identificar-ne ràpidament el significat, però això ha comportat la pèrdua de la capacitat d’embadalir-nos i de reconstruir les imatges des de l’experiència perceptiva de cada persona».

En aquest cas, a «Un tren en pot amagar un altre» Àlex Nogué planteja aquesta reflexió a través de 48 imatges fotogràfiques de 20,5 x 30,5 cm de fragments de paisatge de la Vall d'en Bas, a sobre de les quals ha intervingut mitjançant la pintura i el collage, i de dues instal·lacions fetes amb fusta i llum, pensades per ser recorregudes i viscudes per qui les mira.

La proposta expositiva de l'artista parteix d'una de les seves principals constants, segons subratllada Maria Palau en el text d’introducció del catàleg de l’exposició: «Les obres de Nogué es revelen contra aquesta insubstancialitat de l’art amb un anhel molt noble: l’artista té un compromís amb la societat i ha d'oferir imatges que continguin alguna cosa que l’espectador es pugui emportar, quelcom que li obri la ment, el cor o ambdues coses alhora; un sentiment o una sensació que quedin incorporats a la seva ànima. En definitiva, imatges amb missatge que ens ajudin a entendre quin lloc ocupem al món».

L’artista convida l’espectador a apoderar-se novament de la seva mirada; a rescatar  l’enigma que tenen les imatges; a redescobrir-les i a reconèixer-s’hi. En definitiva, a experimentar un exercici visual que el porti de nou a l’essència de l’emoció estètica.