política. De tota manera, la veritable categoria i talent de Cresques es fa avinent en l'informe que, l'any 1348, porta a terme, relatiu a la llibertat de residència dels jueus pel que fa a llurs obligacions tributàries, tema que de sempre és motiu i font de problemes. Malgrat el relleu d'aquest jueu, la comunitat de Figueres és de les primeres a desaparèixer de les nostres comarques. Sembla que, astorats per la matadissa que es produeix en l'assalt al Call de Girona el 1 O d'agost de 1391 , els seus habitants opten per convertir-se o fugir ben lluny, la qual cosa fa que el Call de Figueres quedi ràpidament abandonat. Segons Eduard Rodeja, el call de Figueres era situat a l'actual carrer Magre. Aquesta hipòtesi es recolza en el fet que el mes de novembre de l'any 1400 els cònsols de Figueres demanen el restabliment del nucli jueu per tal de contribuir a desvetllar la vida comercial de la ciutat. La manca de referències documentals dels jueus de Figueres al llarg del segle XV fa pensar que aquesta operació no va reeixir. 77
els jueus
To see the actual publication please follow the link above