temporalment pel Papa, ha estat rehabilitada i consolidada per Roma l'any 1483 a instància dels Reis Catòlics. Aquesta Inquisició comença a funcionar a Catalunya l'any 1487 i, en dues ocasions, a causa de la pesta que assola Barcelona, el tribunal es trasllada temporalment a la ciutat de Girona per tal d'exercir-hi les seves activitats d'una manera directa. Fora d'aquests dos períodes, la burocràcia inquisitorial gironina es redueix a cinc càrrecs: el notari de segrestaments, el lloctinent del receptor, els corredors públics, els comissaris i el carceller. La tasca més important que els correspon és la confiscació de béns, peça fonamental de tota l'actuació inquisitorial. En les dues estades de la ·Inquisició a Girona, tots els funcionaris del tribunal resideixen a Girona. Dels dos períodes, establerts per Ricard García Càrcel, el primer és anterior a l'expulsió, de r agost de 1490 al juny de 1 491 , i el segon és posterior: del gener al maig de 1494. En la primera ocasió, l'Inquisidor és Alfonso Espina. En la segona, actuen com a tals Antonio de Contreras i Pedra Pariente. El Sant Ofici celebra a Girona quatre actes de fe: el 14 de febrer de 1 491 , el 2 1 de desembre de 1495, el 12 de juliol de 1504 i el 24 de gener de 1 505. Segons García Càrcel, l'agressivitat penal manifestada a Girona és superior a la mitjana de Catalunya. El total de processats gironins com a judaïtzants puja a 84, en un conjunt de 15 actes de fe, dels quals quatre es fan a Girona, deu a Barcelona i un a Tarragona. A través de les actes dels processos i de les sentències s'hi observa la sistemàtica escombrada d'algunes famnies gironines El Sant Ofici celebra a Girona quatre actes de fe. El total de processats judaïtzants és de vuitanta-quatre. (Suplici d'un jueu al retaule de Vallbona de les Monges). com els Falcó, amb un total de 14 membres processats distribuïts en tres generacions (la mare a la primera, quatre matrimonis a la segona i llurs fills a la tercera), els Sampsó, amb set membres (tres matrimonis i la seva descendència), o els Mercader, amb vuit membres. A mans dels inquisidors, aquestes nissagues queden pràcticament extingides. Destaquen entre els acusats els del sexe femení: 51 dones i només 33 homes. 1 O dels processats són condemnats a mort, 8 són penitenciats i reconciliats, i 66 són condemnats en efígie per trobar-se absents. La fugida és més fàcil des de Girona per la seva proximitat amb França, però molts dels escapats retornen al cap d'un temps i, caçats per la mateixa Inquisició, són finalment condemnats a mort i executats. La repressió inquisitorial s'estén fins i tot als difunts. Segons reporta Eufemià Fort i Cogul, a l'acte de fe celebrat a la plaça del Rei de Barcelona el 1 2 de julior de 1504, es condemnen en efígie dos conversos gironins ja morts, el mercader Asbert Benet i la seva muller Francina, Mels cadàvers dels quals manaren que fossin desenterrats i llançats i cremats al foc w. 51
els jueus
To see the actual publication please follow the link above