Especialment il·lustratiu d'aquest clima creat per la Setmana Santa és l'assalt al Call de Girona de 1331 • documentat per Josep M. Millàs i Lluís Batlle. El Dijous i el Divendres Sants, clergues joves i servents laics de la clerecia es concentren davant la Catedral i. després d'apedregar el Call, ataquen els seus murs, cremen la porta d'entrada i causen danys als seus habitants. Amonestats pel batlle de Girona, Bernat de Bas, l'amenacen directament amb pedres i espases. En l'assalt de 1348, no comprovat documentalment L 'escriptor Miquel de Palol va escriure un drama, encara inèdit, titulat Jueus, l'acció del qual transcorre al barri hebreu de Girona. però esmentat des de sempre pels historiadors, els assaltants van encara més enllà: després de destrossar cases i horts, desenterren cadàvers de jueus i els cremen davant d'uns quants habitants del Call que després són assassinats i llançats a la foguera. Aquests fets són ja una premonició de l'avalot de 1 3 91 , mereixedor d ·un capítol a part. El 10 d'agost de 1416 apareixen al pla de Girona uns quatre-cents homes armats, amb el propòsit d'envair i saquejar la jueria. Les mesures preses pels Jurats sembla que poden evitar el desastre. però en altres :ocasions els governants de la ciutat semblen adoptar una actitud d'obscura complicitat. És el cas del 16 d' abril de 1418: en el moment de passar arran del Call la processó en honor d'un cardenal llegat del papa Martí V, vingut a Girona des de Roma, alguns assistents a la comitiva, eclesiàstics i seglars, arremeten inopinadament contra la sinagoga, trenquen les portes, entren, estripen els llibres rituals i destrossen tot el que troben. Aquesta acció té per objecte inhabilitar de fet la sinagoga, ja tancada en virtut de la butlla papal de 1415, i poder-la convertir en església cristiana. Els Jurats, que ja l'any anterior han fet al rei aquesta mateixa petició sense èxit, són presents a l'accidentada processó, però asseguren que no s'adonen del que passa a la sinagoga perquè en aquell moment ja han arribat a la catedral. Aquesta excusa, segons Julian de Chia, es revela totalment falsa si es pensa que els Jurats tancaven la comitiva i que malament podien haver arribat al seu terme final quan alguns dels que els precedien feien impunement llurs destrosses, i menys encara sense assabentar-se de l'aldarull que devien provocar. Encara a últims d'abril de 1456, segons explica el mateix Chia, es produeix un últim i vergonyós atac. Tres familiars del bisbe Bernat de Pau entren al Call armats de cap a peus, amb casc, cuirassa, escut i espasa, i penetren a la casa del jueu Benvenist, malalt, ajegut sobre un bagul en què possiblement guarda els diners. Els assaltants l'amenacen de mort amb les espases desembeinades i, com que aquest s'escapoleix a una altra habitació, maltracten sense contemplacions les tres dones que conviuen amb ell: la muller, la sogra i la cunyada. 39
els jueus
To see the actual publication please follow the link above