Algunes de les grans pedres del fossar de Montjuïc van ser aprofitades per bastir l'edifici de les Torres de Palau. Una mostra d'aquestes sepultures es troba al Museu d'Història de la Ciutat. aquesta vexació, tan estesa d'altra banda a tot Catalunya que el gironí Francesc Eiximenis, en el seu Dotzè del Crestià, proclama com un dels manaments de l'Església el de no fer violència als hebreus en llurs cementiris. Enric Claudi Girbal va ser el primer a desxifrar i divulgar, l'any 1870, els textos de les làpides hebrees de Girona, i la seva tasca va ser completada tot seguit per Fidel Fita i f inalment per Josep M. Millàs i Vallicrosa. Són textos que fan l'elogi dels difunts i que reprodueixen versets bíblics, Al Museu Arqueològic de Sant Pere de Galligants de Girona, s'hi poden veure diverses làpides trobades a l'antic fossar del Bou d'Or, al peu de Montjuïc. preferentment de l'Eclesiastès, d'lsaïes i de Daniel, com a expressió de fortalesa i d'esperança. Carles Rahola diu que aquestes làpides, més enllà del seu valor arqueològic, són interessants per a tot aquell qui senti l'encís de les coses passades, i fa notar com, a través dels segles, la dolça poesia bíblica f loreix en les seves inscripcions, H de les quals semblen sortir guspires de llum". «Pacífic vaig ser ... » Els blocs de pedra que cobrien les sepultures dels jueus al fossar de Girona porten incises inscripcions tan serenes i transparents com aquestes (*): "Es va complaure en els preceptes del Senyor, pietós, ple de ciència i temerós de Déu. Va morir en el dia dels crims, net en el seu interior. El seu nom és R. Reuben, fill de R. Hanina. El seu record sigui per a la vida eterna". "Pacífic vaig ser durant la meva existència; des del començament molt va aconseguir la meva mà; quan va venir la meva fi, la llum encara em va envoltar. Túmul funerari de R. Sidquià, fill de R. Selomó. La seva memòria sigui per a la vida eterna. Va ser vessada la seva llàntia i es va congregar amb el seu poble en el mes de Sebat de l'any 5131". (Any cristià 1371). "Hem escrit sobre el túmul a fi de recordar-lo i heus ací el nom amb el qual l'anomenàvem: Selomó, fill de R. Sidquià. Fou congregat amb el seu poble en la mansió de dalt en el mes de Tébet de l'any 5065 ( 1304). Tingui pau i reposi en el seu jaç. El qui camina amb rectitud descansarà i romandrà en la seva sort fins a la fi dels dies". ( 0 ) Cfr.FITA, Fidel: Upidas hebrcas dc Gerona. Revista histórica /atina, 1874. Barcelona. 23
els jueus
To see the actual publication please follow the link above