Un tomb per Torroella permet endevinar de seguida la petja de persones, cobles i fets relacionats amb la sardana: la plaça del mestre Pere Rigau; el monument al centenari dels Montgrins, al passeig de Catalunya; el monument a Vicenç Bou, al passeig del mateix nom; el carrer del compositor Joaquim Vallespí; el monument a la Sardana, a la plaça de Quintana i Com bis ... Torroella va tenir un paper destacat en l'inici i l'expansió de la sardana. Un ballador torroellenc, Miquel Pardas, va escriure l'any 1850 un Método per aprender a ballar sardanas I/argas, un manual que ha servit de model a Catalunya per ballar aquesta dansa. Al mateix temps, una placa col-lacada a la façana de la capella de Sant Antoni recorda com l'any 1844 varen ballar-se per primer cop, a la plaça de la Vila, les anomenades sardanes llargues, les sardanes tal com les entenem avui en dia. Prova de l'arrelament de la sardana a Torroella és que ja a mitjan segle XIX hi havia tres cobles en actiu: la cobla d'en Miquel Guich, que l'any 1850 va ser la primera en actuar a Barcelona, La Lira i La Juventud Torroellense, que varen contribuir a expandir la nova dansa a l'Empordà i a les comarques gironines. L'ambient sardanístic que es vivia es va traduir aviat en la creació Els Montgrins i el Foment de la Sardana, com abans la Caravana, són considerades ell/re les cobles més importants de Catalu11ya. de noves cobles i en compositors que varen popularitzar encara més la nova dansa. Així, l'any 1884 es crea la cobla Els Montgrins, la més antiga del món en actiu, fundada i dirigida per Pere Rigau "Barretó". L'any 1908 es fa càrrec de la direcció dels Montgrins Vicenç Bou. En aquest moment la sardana ja s'havia afermat definitivament en el país. Bou va compondre i dirigir sardanes que avui ja són patrimoni musical del poble: destaquem entre d'altres Girona aímada, El saltiró de la cardina, Llevantina. .. En paraules de l'escriptor Josep Pla,
Torroella i Estartit
To see the actual publication please follow the link above