s'allunyen de la casa emporitana: l'any 1202, Pere de Torroella i el seu fill Ponç Guillem reconeixen el castell de Torroella com a feu de Pere I el Catòlic. Els Torroella saben treure partit d'aquesta nova aliança i participen activament en les campanyes de Jaume I en la conquesta de les Balears. És també el segle de la davallada del règim senyorial i el de l'inici d'una incipient organització municipal. En efecte, la consolidació d'una nova classe urbana nascuda de la vitalitat econòmica que viu la vila, el lligam de Torroella amb el rei i la contribució de la població en l'expansió catalana a ultramar provoquen una reacció popular contra els abusos feudals. Davant dels aldarulls, els senyors de Torroella han de posar límits al seu poder i establir pactes de govern amb la població. Les cartes de franquícia dels anys 1237 i 1265 atorgades per Bernat de Santa Eugènia en són la prova més evident. En aquests documents reconeix que ha comès abusos de poder i es compromet a establir unes normes jurades amb les quals no pot demanar als veïns res més del que quedi signat. Signen la carta de franquícia de l'any 1265 vuit veïns "per tota la Universitat de Torroella la representació de la qual tenim en aquest cas". Aquest és el primer indici de règim municipal. Detall del privilegi atorgat per Bernat de Santa Eugènia, senyor de Torroella, als habitallfs de la vila el 1265. Maqueta del recinte emmurallat de la Cellera (Josep Vert). Va suposar la primera expansió de Torroella de Montgrí, entorn del castell i de l'església. 23
Torroella i Estartit
To see the actual publication please follow the link above