26 L' any 1269, després de més de dos segles de domini, la família dels Torroella renuncia als seus drets sobre el castell i la vila en favor de Dalmau de Rocabertí. Dalmau, al seu torn, l'any 1272 cedeix tots els seus drets a l'infant Pere, fill de Jaume I i futur rei, i Torroella passa a ser vila reial. El pas a vila reial va suposar una millora a tots nivells per als habitants de Torroella. En el vessant polític es varen confirmar les franquícies locals i es va consolidar un règim de representació municipal, compost, al llarg del segle XIV, per 60 jurats i 3 cònsols com a magistrats executius, nomenats per elecció directa o potser per via de cooptació. Les reunions d'aquest organisme tenien lloc a la capella de Sant Antoni. En el vessant social i econòmic, aquest període coincideix amb la culminació d'una etapa de progrés que és encapçalat per unes classes urbanes riques i poderoses que porten d'ara endavant el timó de la vila. Fruit d'aquest progrés és l'establiment de fires anuals, com la de Sant Andreu, concedida pel rei Joan I l'any 1393 a sol·licitud dels habitants de la vila. Tenia una durada de quinze dies. Coneixem també l'existència d'una important indústria drapera, la dels paraires, que La plaça de la Vila es va transformar, amb l 'urbanisme bastit durant la Torroella reial, en el cefllre polític i econòmic de la població. s'agrupaven en una confraria amb seu a Santa Maria del Mar. De la qualitat dels draps de Torroella en són testimoni les ordenances del rei Martí l'Humà a fi d'evitar-ne la competència. El desenvolupament d'aquesta indústria devia dinamitzar alhora diferents sectors vinculats als draps: el ramader, per obtenir la llana; l'artesanal, per a l'elaboració dels draps, i el comercial, vinculat a la venda dels teixits. També varen produir-se canvis urbanístics espectaculars. D'una banda, es basteix un
Torroella i Estartit
To see the actual publication please follow the link above