En època antiga, el Montgrí i el Baix Ter es trobaven en una posició privilegiada: a només 1 O quilòmetres al nord del poblat ibèric d'Ullastret, un dels més importants de Catalunya, i a uns 1 O quilòmetres al sud de la ciutat d'Empúries, porta d'arribada de grecs i romans a la península Ibèrica. L'espai que varen habitar els homes i les dones en aquell moment era més reduït que l'actual. La plana es trobava en bona part coberta d'aigües i la gent es concentrava als turons que sobresortien i als vessants del Montgrí. Tanmateix, les àrees conreades a l'Edat Antiga eren suficients per al manteniment d'una població en ascens. Fins fa ben poc, aquests espais continuaven essent habitats i treballats per agricultors i ramaders que produïen bàsicament els conreus mediterranis tradicionals: cereals, vinya i olivera. L'exemple d'ocupació ibèrica més antiga a casa nostra és el mas Solei, datat al segle IV aC. Situat al vessant del Montgrí prop de l'Estartit, és un testimoni d'una comunitat acostumada al contacte comercial amb els pobles colonials mediterranis. El moment de major expansió del món ibèric vindrà una mica més tard, al segle 11 aC, de la mà de l'Imperi Romà. En efecte, un cop acabats els conflictes A la zona de la torre Gran s'han trobat importants restes d'època ibèrica. entre romans i cartaginesos i sotmès el territori a l'arbitri de Roma, comença una etapa tranquil· la que afavoreix de nou l'expansió agrícola i ramadera i els intercanvis comercials. Per aquest motiu, es multipliquen les troballes ibèriques a la zona: la torre Gran, la Fonollera, la vinya d'en Xarlan, el mas Pedrola, ca la Maria ... són exemples de petites explotacions disperses que viuen una darrera etapa de progrés d'aquesta cultura. A partir del 1 00 aC es produeix un canvi que capgirarà per
Torroella i Estartit
To see the actual publication please follow the link above