Es fa una selecció de contes sobre bruixes, des de clàssics de Hans Christian Andersen, com Els cignes salvatges, fins a adaptacions de contes populars, com Cara d’estel, els quals s’expliquen a partir d’una sèrie de làmines amb il·lustracions que es van passant dins un teatret, al ritme del relat oral. Aquesta tècnica és una manera d’explicar contes molt popular al Japó, que s’anomena kamishibai (?teatre de paper’, en japonès). Consisteix en un teatret de fusta, amb tres portes, que en obrir-se deixen al descobert un marc en el qual es van succeint les làmines amb dibuixos que il·lustren les diferents escenes de la narració, que s’explica oralment mentre es passen les làmines. El kamishibai fascina l’audiència pel fet que uneix la màgia de les paraules amb l’encant de les imatges. El seu component teatral va més enllà de la simple lectura i ajuda a aconseguir un efecte màgic i de concentració al voltant del conte. Les làmines de les rondalles narrades són creacions originals, que utilitzen diferents tècniques per a cada conte (pintura a l’oli, collage?) per crear dibuixos grans, de traços simples i colpidors, i colors vius.