Teatre
Música
Apte per a biblioteques
Públic familiar
Poesia musicada, poesia declamada, poesia en context. Allà on el centre de la gravetat és la poesia. PoesiI et convida a degustar un menú poètic que inclou un entrant, un primer plat, un segon plat, les postres, pa, cafè i beguda. Un menú que combina cançó, rapsòdia, gest, moviment i la música que neix al ritme del poema. Un menú poètic que pot ser estàndard o a la carta: * Menú poètic estàndard Poesi poetes diversos, amb poemes dels àlbums Deserta el Fosc i Confidències, incloent-hi versos de Vicent Andrés Estellés, Vayreda, Salvat-Papasseit, Vinyoli, M. Rodoreda, M. M. Marçal, entre d’altres. * Carta Poètica Poesi Estellés, Poesi Salvat-Papasseit, Poesi Vayreda, Poesi J. M. Llompart... Poesia Dona. Aquestes llavors ens van desgranant narratives a mesura que s’estira un fil invisible que obre la porta a l’univers de la paraula: terra, amor, absències, tendresa, solituds, dona, maternitats, emocions íntimes i sentiments de ràbia, de desesperança, d’incomprensió, que formen part del camí de la vida. L’essència del treball és el poema al servei de la música que compassa. Poesia en context és la manera com s’articula la poesia perquè sigui digestiva, a mig camí entre un recital poètic i un concert: un espectacle literari, per redescobrir el sentit de cada mot. Música, llengua, poesia i pedagogia en un tot indissoluble.
Actriu, cantant, cantautora, psicopedagoga i mare són les cartes que es juguen en les produccions artístiques: des de contacontes, teatre de text, espectacle infantil, fins a poesia i cançó. Algunes de les seves produccions teatrals i musicals per a adults i infants són les següents: Paraules d’ahir per avui, Retalls de música i poesia, Solituds, Retalls d'Estellés, A ritme de somnis, Sensacions i ritmes de paraula. Darrerament ha estrenat l’espectacle literari i musical Poiesis. Ha publicat dos treballs discogràfics amb el segell La Catenària: Confidències (2020) i Deserta el fosc (2022). Sempre que pot aposta per ajuntar els seus dos egos, la psicopedagoga amb l’artista per trobar el seu ikigai, la raó de ser. Són propostes que deixen pòsit, que generen debat, que promouen vincles, que creen complicitats: espais escènics per a la transformació personal i social.
