Una dona que està en el climateri travessa una passarel·la reiterades vegades. Encara no està ni en un lloc ni en l'altre. En aquest trànsit porta a escena memòries del que ha significat ser dona en el passat, memòries dels mandats i les pressions que ha viscut en el seu cos durant l'època reproductiva, el dolor, la ràbia, i també l'alliberament que representa treure's capes i transitar cap a un període que, encara que desconegut, li obre una perspectiva de plaer. Però aquest trànsit arriba sense pistes ni informació. I fa mal. Moltes vegades. Fa mal. O crema. O irrita o és com un desert. I ningú no m'ho va explicar. (h)ovo és un crit a deixar anar capes i merdes, a riure's i a gaudir del cos, de les arrugues, els sacsons i el greix redistribuït, i a agafar el micro i deixar anar quatre estrofes que, si no rimen, millor. (h)ovo és un portal, un ritu de pas per a un cos que està vivint els seus últims òvuls i desitja ampliar l'imaginari col·lectiu sobre aquests cossos i els seus cicles. Aquesta peça s'ha construït a partir dels relats personals de dones i persones que menstruen recollits per Ángeles Gordillo. Incloent-hi l'exploració de la seva pròpia experiència com a dona en aquesta vida, i com a climatèrica específicament.