La vida secreta de Tennessee Williams relata l’ocàs d’un autor mític i de gran èxit que cau en l’oblit quan experimenta i innova en la seva obra dramàtica, i la crítica el destrueix de manera implacable. L’actor gironí Martí Peraferrer ens endinsa en la vida del dramaturg nord-americà en un monòleg íntim dirigit per Francesc Cerro-Ferran. L’obra ha rebut una gran quantitat de bones crítiques arreu dels escenaris que ha trepitjat i ara vol anar més enllà, experimentant en el camp de la proximitat, del compromís amb el públic i del que s’anomena teatre de butxaca. Tennessee Williams entra en una petita sala de conferències de la Universitat de Yale a principis dels anys vuitanta. La seva trajectòria d’autor teatral ja està en decadència. S’acosta el final de la seva producció escènica i també de la seva vida. El públic jove assistent a la trobada es mostra molt apàtic davant la presència d’un dels dramaturgs nord-americans més importants del segle XX. Només un gos que acompanya un dels estudiants sembla parar l’orella amb molta atenció. Quan acaba la xerrada, un estudiant li pregunta si és cert que la seva carrera teatral ja està acabada. Ell, sense immutar-se i amb un somriure als llavis, contesta: «Miri, això ho pregunta al gos». Amb aquesta anècdota comença l’espectacle i és el resum perfecte per explicar quina va ser l’actitud personal d’aquest home de teatre tan especial, polèmic i controvertit.
L’alegria que passa; Canigó; La punyalada; Van Gogh; La vida secreta de Tennessee Williams; L’últim viatge de Rudolf Nureyev.