Música
Apte per a biblioteques
Dialèctrica és un projecte singular i eclèctic, desvergonyit i sense complexos. Un atreviment amb caràcter propi, que defuig encasellaments a la recerca d’una expressivitat genuïna fruit de l’ara i aquí. Jordi Borrell, Elies Miralpeix i Laia Claver es troben en un triangle creatiu on el nucli és la sonoritat: la de la paraula i la dels instruments. Unes sonoritats en què es barregen, d’una banda, paraula dita, modulada i sentida i, de l’altra, la robustesa del baix elèctric amb la suavitat del handpan, o el so electrònic d’un looper amb el so avellutat del saxo. Tot això, en una paleta estilística que transita, musicalment, per influències tan distants com el free jazz, el hard rock, el blues o fins i tot el pop, i que engloba temes tan diversos com les relacions interpersonals, la mort, la crítica al capitalisme salvatge o el nou ruralisme, entre altres.
Soc cos i paraula. Es diu també que soc poeta, editora i gestora cultural. Després d’haver cursat tres anys d’estudis de Sociologia, em van intentar formar i deformar a l’Escola Llotja (Barcelona) i l’Escola Ondara (Tàrrega) amb arts plàstiques (pintura, escultura i gravat) mentre anava escrivint versos als reversos de qualsevol tovalló de paper. El 2015, any tremendo, vam crear l’editorial Edicions Tremendes, amb qui vaig publicar Moviments de pell i escates i on vaig treballar d’editora durant set anys. Des de llavors he focalitzat la mirada en les diversions, distorsions i perversions de la paraula, he escrit dos llibres més, he creat espectacles multidisciplinaris, he participat en festivals d’arts experimentals i he recitat on m’han deixat. També he impartit cursos literaris per la ILC i diverses biblioteques, he organitzat cicles poètics, he treballat de productora de festivals literaris i de teatre amateur, i he continuat embrutant els marges de qualsevol full en blanc. En l’actualitat, treballo com a freelance i combino la creació, la producció i la formació informal, amb tota la il·lusió posada a fer que la literatura depassi les fronteres del paper i esdevingui un eix de transformació social i personal al qual ens podem acostar des de la vivència i l’experimentació.
