L’Alma ens proposa tres contes per fomentar la llibertat, el respecte i la igualtat de gènere. A El meu pare és mestressa de casa, un dia, a la Lucil·la li demanen que faci una redacció sobre la feina del seu pare. Però, com s’ho farà per explicar que el seu pare és mestressa de casa? A Rosa caramel, al país dels elefants, totes les femelles tenen els ulls grossos i brillants, i la pell fina i de color de rosa. Però hi ha una excepció: la Guillermina, una elefanta que, tot i alimentar-se d’anemones i peònies, segueix grisa igual que els elefants mascles. A L’ovelleta que va venir a sopar, a la casa d’un llop truquen a la porta, i quan treu el cap comença a fer salivera en veure un petit xai. Però, a poc a poc, sense adonar-se’n, s’anirà entendrint i allunyant dels seus instints més primaris.
Alma i la Mar de Contes es va crear l’any 2003 a la Garrotxa amb la intenció de produir i vendre espectacles dirigits al públic familiar. Durant més de vint anys els espectacles han viatjat per Catalunya i han visitat teatres, centres cívics, biblioteques, escoles, places, mercats, fires? A cada espectacle, sigui de petit o gran format, l’Alma utilitza l’art de la paraula, la interpretació, els contes i els titelles per connectar amb el públic i transmetre els missatges que les històries contenen. Les actuacions estan plenes d’humor, simpatia i sensibilitat, i les històries que explica són d’allò més diverses. Durant la seva trajectòria va tenir la sort de formar-se com a actriu a l’Estudi Nancy Tuñón de Barcelona. També, amb el guiatge de Francisco Nieto (fill) «Quico» i Francisco Nieto (pare) «Zongo», va aprendre la tècnica del titella de guant. Més tard, va fer classes de tota mena, com ara: educació de la veu i cant, amb Kim Nomen (Olot); dansa contemporània, amb Eva Durban (Olot); clown, amb Claret Papiol (Girona); clown, amb Pep Vila (Girona); manipulació i interpretació de titelles de fil (Marionetàrium Tibidabo, Barcelona); tècnica Alexander, amb Xavier Ortiz (Barcelona); sensibilització i treball de veu, amb Josep Lluís Moreno (Barcelona); taller coreogràfic, amb Núria Català (Barcelona). Compaginant aquestes actuacions, va col·laborar amb altres espectacles com Angeleta, de la companyia Tactilicuä (2019), i La Nuvolina, de la companyia Pescallunes (2010). Va fer visites teatralitzades al Museu d’Història de Girona i a les ruïnes ibèriques d’Ullastret amb la companyia Debòlit Teatre (2006-2012). Des de l’any 2015, participa en el Biberó Rock Festival, que es duu a terme a la casa de colònies de Can Joval. Però l’aprenentatge més interessant l’ha trobat en la suma de públics que l’han acompanyat en les seves actuacions. A tots ells els està molt agraïda perquè han estat, sens dubte, els seus millors mestres.