Teatre
Apte per a biblioteques
Públic familiar
A la tardor hi ha dites a muntó, i per això l’Alma ha escollit quatre dites per a aquests quatre contes. A Mantingueu net el cor, a la ciutat, quan arriba la tardor, els escombriaires tenen molta feina a treure fulles, però no els molesta, perquè és la natura qui les porta. Però els carrers no són bruts només de fulles, i és que la gent no té miraments i llença escombraries a dojo? A La fulla que volia volar, un dia de tardor una fulla es mirava tristament com les seves companyes anaven assecant-se i caient a terra. Ella no volia acabar així, desitjava sortir volant i viatjar entre els núvols? A El poble dels mitjons desaparellats, l’Oriol era un nen amb molta imaginació i és per això que la foscor l’espantava, ja que era capaç d’imaginar ulls i monstres al seu voltant. Una nit, després que la mare l’ajudés a dormir, es va despertar perquè un estrany soroll venia de la seva paperera? A El caragol i l’herba de poniol, en Patum era un caragol molt golafre i alhora molt tafaner. Feia temps que volia trobar el forat on vivia el Sol. Un dia, després de molts dies i nits arrossegant-se buscant el forat, es va aturar cansat i amb molt mal de panxa?
Alma i la Mar de Contes es va crear l’any 2003 a la Garrotxa amb la intenció de produir i vendre espectacles dirigits al públic familiar. Durant més de vint anys els espectacles han viatjat per Catalunya i han visitat teatres, centres cívics, biblioteques, escoles, places, mercats, fires? A cada espectacle, sigui de petit o gran format, l’Alma utilitza l’art de la paraula, la interpretació, els contes i els titelles per connectar amb el públic i transmetre els missatges que les històries contenen. Les actuacions estan plenes d’humor, simpatia i sensibilitat, i les històries que explica són d’allò més diverses. Durant la seva trajectòria va tenir la sort de formar-se com a actriu a l’Estudi Nancy Tuñón de Barcelona. També, amb el guiatge de Francisco Nieto (fill) «Quico» i Francisco Nieto (pare) «Zongo», va aprendre la tècnica del titella de guant. Més tard, va fer classes de tota mena, com ara: educació de la veu i cant, amb Kim Nomen (Olot); dansa contemporània, amb Eva Durban (Olot); clown, amb Claret Papiol (Girona); clown, amb Pep Vila (Girona); manipulació i interpretació de titelles de fil (Marionetàrium Tibidabo, Barcelona); tècnica Alexander, amb Xavier Ortiz (Barcelona); sensibilització i treball de veu, amb Josep Lluís Moreno (Barcelona); taller coreogràfic, amb Núria Català (Barcelona). Compaginant aquestes actuacions, va col·laborar amb altres espectacles com Angeleta, de la companyia Tactilicuä (2019), i La Nuvolina, de la companyia Pescallunes (2010). Va fer visites teatralitzades al Museu d’Història de Girona i a les ruïnes ibèriques d’Ullastret amb la companyia Debòlit Teatre (2006-2012). Des de l’any 2015, participa en el Biberó Rock Festival, que es duu a terme a la casa de colònies de Can Joval. Però l’aprenentatge més interessant l’ha trobat en la suma de públics que l’han acompanyat en les seves actuacions. A tots ells els està molt agraïda perquè han estat, sens dubte, els seus millors mestres.
