Buster Keaton crea el seu personatge, Paleface, com a contraposició a Charles Chaplin. Keaton no és un còmic que vol fer riure l’espectador: Keaton ens mostra un personatge amb «cara de pal», impertorbable, que transcorre per les pel·lícules ple de dignitat i noblesa. El que sorprèn és la seva manca de sorpresa davant qualsevol situació.
El somriure de Buster Keaton proposa la projecció de tres curts amb la interpretació, amb piano i en directe, de la música creada especialment per a aquest projecte:
- Cops (La Mudança) (1922)
- La casa elèctrica (1922)
- L’espantaocells (1920)
Músic, intèrpret i creador, de ben jove m’endinso en el món de la música especialitzant-me en piano al Conservatori de Música Isaac Albéniz de Girona i inicio la carrera professional dalt els escenaris a l’edat de quinze anys.
He dirigit diverses formacions musicals i n’he format part, i, en els darrers temps, m’he orientat més cap al vessant creatiu. He compost la música per a diferents projectes empresarials, espectacles i documentals històrics i, el 2020, he celebrat els trenta anys com a músic professional amb l’edició del meu primer àlbum de mantres, titulat Sound Of Soul - Sadhana.
Llicenciat en administració i direcció d’empreses per la Universitat Autònoma de Barcelona, m’interesso pel món de l’autoconeixement i l’autodescobriment. Obtinc el Màster Practitioner en PNL i el Màster Coaching en PNL, que, entre d’altres, són els impulsors per dur a terme la meva activitat actual: l’acompanyament de persones per mitjà del coaching i la teràpia.
En formació i renovació contínua, genero el meu sistema terapèutic propi, que utilitzo en les meves sessions, en què la música té una gran presència.
En el meu bagatge personal i professional he pogut experimentar com la música ens connecta amb l’ànima i ens fa sentir tot un món de sensacions i d’emocions que podràs viure en les meves creacions i interpretacions en directe.
Et proposo experimentar-ho!