El Autonomista: el diari dels Rahola

El Autonomista (a partir del 2 de gener de 1933, L'Autonomista) representa una de les experiències més emblemàtiques i significatives de la premsa gironina. La seva història s'identifica amb la del naixement i consolidació del periodisme modern a Girona, i manté una periodització coincident amb la del model comunicatiu més avançat a l'època. La llarga vida d'El Autonomista (més de quaranta anys ininterromputs de cita amb el lector) constitueix una part important de la mateixa història de Girona. Tots els grans esdeveniments del país, de la ciutat i de les comarques gironines reflectiren en les seves pàgines, però el periòdic no fou només el mirall d'aquella societat, sinó que formà part de l'engranatge social; el periòdic no era un instrument passiu, sinó tot al contrari, va esdevenir protagonista rellevant de la història gironina. És evident, doncs, que la història d'El Autonomista no es pot deslligar, en absolut, de la història de Girona, de la mateixa manera que no es pot deslligar la història d'El Autonomista de la història de la família Rahola, dels germans Darius i Carles Rahola Llorens. El tràgic destí dels germans va ser paral·lel al del diari. L'exemplaritat de la vida i l'obra dels Rahola es va fer tangible a partir de la cruenta i ominosa repressió franquista. Com afirmava Agustí Cabruja: "Amb la mort dels germans Rahola, en Carles i en Darius, desaparagueren quaranta anys de vida gironina; és a dir, tota una època. Ells eren com les voltes i els arbres de la Devesa, les muralles i els campanars".