26 publicacions
Llista per ordre alfabètic

Créixer i esperar. Obra crítica

TEIXIDOR I COMES, Joan Edició, pròleg i notes a cura de D.Sam Abrams

Créixer i esperar aplega els dos reculls de crítica literària que Joan Teixidor va voler publicar en vida: Entre les Lletres i les Arts (1957) i Cinc poetes (1969). A banda, van quedar centenars d'articles i ressenyes a les pàgines de diaris i revistes com La Publicitat, La Veu de Catalunya, Mirador, Quaderns de Poesia, Destino, Serra d'Or i El País. En definitiva, la seva obra crítica in extenso abraça gairebé sis dècades, des que va emergir precoçment als dinou anys el 1932 fins que es va retirar de la vida pública el 1989, als setanta-sis anys. Al llarg de la seva carrera artística, Teixidor sempre va combinar la creació poètica amb la crítica literària i d'art. En el camp de la crítica literària i d'art va fer contribucions de primera magnitud. Abans de la Guerra Civil, entre 1932 i 1936, va ser una personalitat clau en el desplegament del gran projecte de la modernitat cultural al país, entre 1939 i 1989, va tenir un paper essencial en la represa cultural. Sense un bon coneixement de l'obra crítica de Joan Teixidor no es pot avaluar correctament la marxa i l'evolució de la literatura catalana durant el període esperançador i turbulent que li va tocar viure.


Avui us parlaré. Conferències (1930-1967)

BERTRANA, Aurora BÀRCIA, Adriana (Edició)

L'Aurora Bertrana conferenciant reforça la imatge polièdrica d'una escriptora mirall de la no poc convulsa història del segle XX. Gràcies a dades bibliogràfiques, però sobretot als originals del Fons Bertrana de la Universitat de Girona (d'on provenen els textos que us presentem), podem corroborar que les conferències són una part destacada del gruix d'una obra heterogènia (articles, contes, narracions, novel·les, assajos, traduccions).

Aquest recull, prou significatiu, dibuixa la Bertrana que pujava a la palestra. Llegint els discursos, descobrim com desplegava un bagatge (tant literari com personal) amb què era capaç d'atraure l'audiència. Sense embuts, i amb una elaboració acurada, defensava el viatge com a enriquiment personal, animava a la dona perquè es formés i participés en la cosa pública, trencava una i dues i tres llances per la literatura en català i la mateixa llengua catalana (malgrat les adversitats), criticava la societat occidental, el colonialisme, la falsa moral i, a més de presentar els propis llibres, homenatjava companys de lletres. Disparava contra el retrocés cultural, la censura, l'Església o la pretesa objectivitat en els premis literaris; ara bé, tot plegat encaixant-ho en un temps i un espai ben determinats.

Amb tot, la Bertrana del 1931 i la del 1967 formen una sola veu sense pèls a la llengua; especialment, tenint en compte que hem tret a la llum fragments censurats. I és que aquí gaudireu d'una Aurora Bertrana en tota la seva essència.


Camí de ronda

ARBONÈS, Jordi (Nif)

Camí de ronda és un recorregut personal, vital, que oscil·la entre hiperactivitat i contemplació, entre la temptació permanent de l'aventura i el gust per fruir del moment i recordar-lo. Jordi Arbonés, Nif, hi convoca la seva memòria per confegir un mapa sensible, a vegades èpic i a vegades quotidià, que va de Calella a Girona però també per molts confins del món, per paratges d'Àsia, Amèrica de Sud o Europa. Retrat d'una joventut empordanesa amarada de música, d'alcohol, de fums i d'aromes de cuina, aquest text és una guia de l'anar fent pel pendís dels anys seixanta, una brúixola a vegades embogida i a vegades immòbil per apropar-se a un temps, a un racó de país, a unes esperances sempre desfetes i alhora renovades amb fúria i rock-and-roll.

Les paraules i les coses

CAPDEVILA, Josep Maria Edició a cura de Joan Carreras i Joan Cortada

Amb el títol Les paraules i les coses, apleguem una selecció d'escrits d'estètica i filosofia de Josep Maria Capdevila, publicats en revistes i rotatius entre 1920 i 1930, amb la voluntat de donar a conèixer la faceta d'assagista del crític i filòsof olotí. Amb una formació clàssica molt sòlida, Capdevila discorre amb intel·ligència sobre els principis que fonamenten les coses de la vida i el valor que donem a les paraules que les representen.

Així, amb elegància, ens mostra la paradoxal fragilitat i perennitat dels mots: "les paraules moren, les columnes de marbre cauen; les pintures s'esborren: tot es perd. Les idees romanen sempre les mateixes, i l'art, servint-se d'aquells accidents esvanívols, va passant les imatges de les idees d'uns segles als altres, com una herència sagrada". Però la ploma se li torna incisiva quan denuncia l'estranyesa entre les paraules i les coses: "els artificis, les convencions, són una part íntima de la vida de l'ànima; ells són la forma per l'art; la forma per la moral; la llei pel dret; la paraula per la idea; la idea per la veritat. I sense elles la veritat és l'instint; la idea és un crit; el dret, una follia; la moral, una divagació; l'art, una embriaguesa".


Clàssics revisitats

PAGÈS JORDÀ, Vicenç

Tothom sap qui són els clàssics: Ramon Muntaner, Josep Pla, Caterina Albert, Joaquim Ruyra, Prudenci Bertrana... Els hem llegit per obligació o amb devoció, però també tenen dret a una lectura crítica, subjectiva, adaptada als nostres dies. Fins a quin punt continuen essent un model? Amb el temps, han guanyat o han perdut? Tenen el mateix sentit avui dia? Preguntes com aquestes són les que des de 2009 fins a 2018 ha contestat Vicenç Pagès Jordà a la Revista de Girona en els articles que ara recollim en aquest llibre.

Als autors que integren el cànon que ens han ensenyat a l'escola, Pagès Jordà n'hi ha afegit altres com Eusebi Isern, Salvador Dalí, Llucieta Canyà, Àngel Ferran, Rodríguez Caixàs, Carme Montoriol o Frederic Pujulà, fins a un total de cinquanta-quatre prosistes nascuts abans de 1920 que han tingut una llarga relació amb les comarques gironines. De cadascun se'n proporciona una visió general i se'n comenta una obra en concret, amb el mateix respecte però també amb la mateixa exigència que si fossin autors actuals. El resultat és una nova manera de llegir els clàssics, exempta de prejudicis literaris i ideològics, que pot ser útil a altres lectors, ni que sigui com a punt de partida personal i alhora susceptible de generar un debat.

 

Proses reposades

MARTÍN I SERRA, Miquel

Aquest recull de proses de Miquel Martín presenta un estil depurat, concís, en alguns moments poètic, sempre impregnat d'un ritme suggeridor i d'una gran riquesa lèxica. L'observació del paisatge, el relat de la cuina, la passió per la llengua i l'inventari del jo es renoven a través de la forma i ens conviden a una exploració, serena i assaonada, dels replecs de l'existència.

Tal com exposa Toni Sala en el pròleg: "Tots els escriptors tenen uns pares i uns avis, i el normal és saber-ne noms i cognoms. Martín els reconeix i no pretén sortir gens del camí marcat. És tan clàssic i endreçat com Gaziel. No s'ha deixat entabanar per les sortides fàcils i els corriols efímers. Ni s'ha perdut ni s'ha enfangat en un marge. (...) Són escrits molt de fons. Algunes proses s'obren com un regal i aconsegueixen una de les màximes consecucions artístiques, que consisteix a tenir un to. Llavors tant és de què parlin, voldries que no s'avabessin".

 

Sang nova

Edició a cura de Margarida Casacuberta VAYREDA, Marian

El protagonista de Sang nova, Ramon de Montbrió, no és cap heroi malgrat la sonoritat del nom i les seves disquisicions polítiques, econòmiques, socials i culturals formulades en termes d'ideal romàntic. Situat en el context del regionalisme com a forma de regeneració de la societat catalana del tombant del segle XIX al XX, el protagonista de Sang nova és un jove d'acció que, abans de pretendre transformar la realitat de la muntanya catalana a través de la regeneració de l'economia agrícola i, sobretot, de la recatalanització de la "burgesia muntanyenca", ha fracassat tant en la seva participació activa en els moviments nacionalistes europeus (Irlanda) com en els moviments socials revolucionaris de 1868.

A través d'aquest personatge i del món que l'envolta, una desmitificada i complexa "Muntanya catalana", l'autor de Records de la darrera carlinada i La punyalada planteja alguns dels principals problemes de la Catalunya de la segona meitat del segle XIX, que es mantenen especialment vius en el debat social i polític dels nostres dies (l'encaix de Catalunya en l'Espanya moderna, els problemes del centralisme, el caciquisme i la corrupció política, les divisions en el si de l'incipient catalanisme polític, l'impuls de regeneració que pren Europa com a model) i que converteixen la menys coneguda de les novel·les de Marian Vayreda en un document d'una gran actualitat.

El mirall dels llibres

LLOVERAS, Xavier

En un impuls eclèctic que recorre autors, tradicions i temes literaris molt diversos, aquest aplec d'estudis titulat El mirall dels llibres no només decortica obres essencials de la literatura contemporània sinó que, sobretot, reivindica una estètica i uns sentits literaris perdurables. Poeta, traductor, crític literari, corrector editorial, llibreter i immanentment lector, Xavier Lloveras ratifica en aquest llibre que l'anàlisi del llegat literari multiplica les potències quan va acompanyada de la saviesa i d'una escriptura virtuosa que exalça el mateix objecte que celebra. Amb una atenció predominant per la literatura francesa contemporània; amb referències constants a obres de la literatura italiana i anglosaxona; amb radiografies d'obres d'autors de la literatura castellana actual (Eduardo Mendoza, Enrique Vila-Matas...); a través d'estudis minuciosos d'exponents de la literatura catalana contemporània (Riba, Blai Bonet, Gabriel Ferrater, Pla, Foix, Monzó, Rodoreda, Villalonga, Espriu...); i amb l'anàlisi de categories literàries de caràcter general (com ara el cànon literari o la relació entre cinema i literatura), aquest volum no pretén substituir la lectura de les obres originals per la lectura de la crítica literària. Al contrari: amb una armadura crítica, sempre rica i precisa, esperona el lector perquè acudeixi a les obres estudiades.

W. H. Auden va escriure: "El plaer no és en absolut un guia crític infal·lible, però és el menys fal·lible de tots". I un altre poeta, T. S. Eliot, va reivindicar el geni literari com a assimilació i transmutació de la traducció d'una literatura. En un encreuament entre aquestes dues visions, a El mirall dels llibres es consigna una part de la biografia literària del poeta Xavier Lloveras. En aquest assaig, el sentit hedonista de la tria literària feta per l'autor cristal·litza en una aliança amb el domini tècnic i la inserció d'aquestes obres en el contínuum de la literatura universal.

 

El llibre del forat al mig

LANGDON-DAVIES, Patricia

A través d'un temperament literari tranquil, irònic, sensible i detallista, El llibre del forat al mig revela "la part anglesa" de la vida de Patricia Langdon-Davies, i enllaça amb el present. Aquesta autobiografia, que s'assembla a un dònut perquè -en paraules de la mateixa autora- "té un forat al mig", completa literàriament la singladura vital de Patricia Langdon-Davies. El "forat del mig" a què l'autora al·ludeix són els anys descrits en un llibre anterior, El gat, unes llavors i quinze llibres (2011), obra que partia del 1950, data en què Patricia Langdon-Davies i el seu marit, el famós reporter de guerra John Lagdon-Davies, decideixen establir-se a Catalunya i regentar el petit hotel Casa Rovira, de Sant Feliu de Guíxols. En aquest nou llibre de memòries hi ha una articulació d'atmosferes. Hi ha el refús deliberat de les paraules altisonants. Hi ha el sosteniment d'un xiuxiueig íntim i rítmic. Hi ha la inserció d'un fragment molt breu, brillant i precoç que john Lagdon-Davies va escriure als setze anys sobre el periodisme britànic d'aleshores. Hi ha una mirada penetrant sobre els 94 darrers anys d'història d'Europa i  de Catalunya. Tonificat per esquerdills minimals de la realitat capaços de recompondre el gran cristall d'una època, El llibre del forat al mig ratifica una observació de Fernando Pessoa: "La literatura és la prova evident que amb la vida no n'hi ha prou".

Terra de gestes i de beutat. Girona

MONSALVATJE, Xavier PLA, Joaquim Edició a cura de Mariàngela Vilallonga

Terra de gestes i de beutat. Girona, de Xavier Montsalvatje i Joaquim Pla, ha estat, sens dubte, un llibre de referència des de la seva publicació l'any 1917. L'obra va representar una regeneració de la ciutat, i ha estat llegida en clau de canvi i de futur per diverses generacions posteriors. Va ajudar a forjar l'antièpica dels setges i va modernitzar Girona. Ha fet de llibre xarnera en diferents moments de la història dels darrers cent anys per intentar superar el sistema establert. A la validesa del seu missatge, el llibre hi afegeix la bellesa del seu format. Per això, posem al servei del lector una reedició de l'obra, acompanyada d'un estudi rigorós que permet contextualitzar el llibre i comprendre'n les reverberacions. En aquest volum s'ofereix una edició actualitzada de la versió corregida pels mateixos autors, amb el text normalitzat amb criteris filològics d'avui i respectuosos amb l'època, i al mateix temps també s'ofereix una edició facsímil de la primera edició de l'obra.

 

< 1 />
Diputació de Girona · Pujada Sant Martí 4 - 5 · 17004 Girona