Notícies

La Diputació de Girona porta a terme el segon debat PECT: «Desigualtat pandèmica: els reptes social, sostenible i econòmic en l'àmbit de la salut»

Foto : La Diputació de Girona porta a terme el segon debat PECT: «Desigualtat pandèmica: els reptes social, sostenible i eco

Aquest octubre la Diputació de Girona ha organitzat a la Casa de Cultura de Girona el segon debat PECT, titulat «Desigualtat pandèmica: els reptes social, sostenible i econòmic en l'àmbit de la salut», el qual s'emmarca en el projecte d'especialització i competitivitat territorial «Girona, regió saludable», cofinançat en un 50 % pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) de la Unió Europea, en el marc del Programa Operatiu FEDER de Catalunya 2014-2020, i en un 25 % per la Diputació de Girona. 

En aquest projecte hi han participat l'Institut d'Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI), que ha recollit dades sobre la salut de la població de les comarques de Girona; Dipsalut, l'organisme de salut de la Diputació de Girona, que les ha analitzat i fet visibles; l'Observatori sobre Determinants Socials i Desigualtats en Salut i Benestar, i la Fundació Salut Empordà, que n'ha extret els aprenentatges que permeten guiar les polítiques públiques en l'àmbit local.

La sessió s'ha estructurat en tres blocs. El primer ha fet balanç de la salut física, psicològica i social de la població de les comarques gironines després de dos anys de pandèmia de la covid-19. 

Martí Masferrer, gerent de la Fundació Salut Empordà, ha exposat que la feblesa del sistema de salut (en especial de les residències) ha estat accelerada per la pandèmia, i que això ha tingut una incidència de gran magnitud també en l'increment de la desigualtat. Sobretot al principi de la pandèmia es va constatar clarament que afectava primer les dones i els barris més pobres i vulnerables. La covid-19 a l'Alt Empordà va arribar a ser la tercera causa de mort.

Pel que fa a les conseqüències psicològiques, Carme Bertran, degana de la Facultat d'Infermeria de la Universitat de Girona, ha explicat l'augment en més d'un 10 % dels casos de depressió aguda, autolesions i crisis d'ansietat a les comarques gironines, degut sobretot al canvi en els estils de vida, el patiment sobre el futur i la pèrdua d'ingressos econòmics. 

Assenyala també que més del 36 % dels casos atesos als CAP van ser per temes de salut mental, dels quals un 17 % en menors d'edat. Igualment, la pandèmia ha tingut efectes sobre la salut social, amb un augment de l'índex de pobresa, que afecta sobretot dones, nouvinguts, discapacitats i famílies monoparentals. Hi ha molta exigència pel que fa al sistema sanitari, però, per començar, caldria dotar-lo de més recursos, ja que tracta totes aquestes qüestions amb un pressupost menor que en altres comunitats autònomes i regions similars de la Unió Europea.

Per la ponent, la covid-19 no ha destapat mancances inexistents des de fa més d'una dècada, sinó que aquestes havien quedat ignorades. Si bé és cert que ens ha servit per millorar el sistema d'alerta davant brots de malalties, s'ha posposat l'activitat assistencial durant un temps i el sector ha quedat tocat, cansat i esgotat, ja que s'ha fet un esforç important i sostingut molt més enllà del que ningú s'hauria imaginat.

«La pandèmia causada per la covid-19 va semblar una oportunitat per replantejar el nostre model socioeconòmic, ja que el confinament va mostrar que és possible la recuperació dels entorns i ecosistemes naturals, dels quals som part, si no hi exercim una pressió desmesurada». Aquesta reflexió per part del públic ha encetat el segon bloc sobre la manera com el canvi climàtic afectarà la salut de la població de les comarques gironines. 

Xavier Soler, divulgador, doctor en geologia, arquitecte i dissenyador naval, ha manifestat que tenim un gran repte al davant, no només per aquest territori i sector. D'una banda, hi ha una fe en el fet que la tecnologia ja resoldrà els problemes, però de l'altra, la tecnologia no està plenament al servei de la vida ni de la salut, tal com ho demostra el fet que no s'ha reaccionat ni es fa res seriosament davant dels avisos de la ciència.

Durant el debat, a banda dels reptes apuntats més amunt, s'ha parlat també de reptes nous, com ara l'augment de la temperatura i les onades de calor, els refugiats climàtics i l'ecoansietat o angoixa climàtica, que poden tensionar encara més el sistema sanitari. Aquestes organitzacions ja són responsables i implementen plans de sostenibilitat, així com plans de perspectiva de gènere, i els professionals estan sensibilitzats sobre els condicionants ambientals de la salut. Igualment, els ponents estan d'acord que el problema és majúscul i que la clau rau en un canvi profund del model, del mode de vida i del pensament individualista i competitiu: que ningú vulgui perdre estatus i confort no significa que calgui fer-ho en benefici d'una futura subsistència sostenible.

Pel que fa al tercer i darrer bloc, els ponents han coincidit en el fet que la desigualtat socioeconòmica a les comarques gironines pot determinar un o altre nivell de salut de la població. S'ha puntualitzat, però, que la relació entre ambdós aspectes és d'interacció: les característiques de les persones també poden determinar que estiguin més o menys afectades davant determinades condicions ambientals agressives.

Rafael Ramos, cap de grup de recerca de l'IDIBGI, expressa que hi ha un 80 % de determinants socials no relacionats directament amb la medicina, sinó amb l'entorn, que expliquen la malaltia. Per això, la recerca ha de ser holística, bàsica, tecnificada i orientada a resultats aplicats per tal de donar resposta als reptes social, sostenible i econòmic posats damunt la taula del debat. A més, cal que la recerca sigui participativa. Segons ell, això és imparable, ja que les bones preguntes d'investigació també les fa la gent mateixa, per la qual cosa caldrà tenir en compte l'usuari al qual s'adreça la recerca. Una mostra de la complementarietat d'habilitats i de l'agrupació d'interessos comuns ha estat el projecte PECT Salut, que ha permès obtenir unes dades inexistents fins ara, de forma global, pel que fa a tots els aspectes de salut, que interaccionen i es connecten entre si.

Finalment, Joan San, degà de la Facultat de Medicina de la Universitat de Girona, ha apuntat que cal un empoderament de les persones i les comunitats, que moltes de les solucions als problemes plantejats s'hauran d'anar tractant amb menys centralisme, verticalisme i burocràcia, i més consciencia social, responsabilitat col·lectiva i grans dosis d'autocrítica, des d'una perspectiva personal i local i de baix cap a dalt. Ha incidit en el fet que cadascú, des del seu petit cercle mòbil d'1,5 metres, pot preocupar-se pels reptes plantejats i fer molt per millorar-los, encara que no deixin de tenir interès iniciatives com l'Aliança per a la Salut Planetària.