Notícies

La Diputació de Girona organitza el tercer debat en el marc dels PECT: «Governança de l'aigua a les comarques gironines»

Foto : Fotògraf: Miquel Millan

La Diputació de Girona, a través del servei de Programes Europeus, ha organitzat aquest dijous, a la Casa de Cultura de Girona, el tercer debat dels PECT (els projectes d'especialització i competitivitat territorial), titulat «Governança de l'aigua a les comarques gironines», que s'emmarca en el PECT «Girona, regió sensible a l'aigua», cofinançat en un 50 % pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) de la Unió Europea, en el marc del Programa Operatiu FEDER de Catalunya 2014-2020, i en un 25 % per la Diputació de Girona. 

A la jornada, que s'ha dedicat a la memòria de Jordi Muntaners i Roviras, hidrogeòleg del Baix Ter, el Fluvià i la Muga, hi han assistit més d'una trentena de persones.

La diputada delegada de Programes Europeus, Montserrat Mindan, ha moderat la primera de les taules de debat, en què han participat Àlex Rocas, de l'Agència Catalana de l'Aigua; Josep Maria Parals, de l'Associació Catalana de Comunitats de Regants; Narcís Illa, de la Junta Central d'Usuaris d'Aigua del Baix Ter (JCUABT); Ricard Poch, del Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, i Gabriel Borràs, de l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic.

Al llarg del debat s'ha fet un balanç d'episodis d'inundacions, com el temporal Gloria (en especial, a la tercera onada d'aquest, concentrada a les Guilleries) i o el temporal de Sant Jordi, que va afectar la plana del Baix Ter. Els ponents han destacat que de temporals ja n'hi havia en el passat i es preveu que n'hi hagi més com a conseqüència del canvi climàtic d'origen antropogènic, que n'agreuja la intensitat i fa més freqüents els fenòmens meteorològics. També han exposat que s'està treballant en infraestructures i en la neteja de marges en els punts del riu Ter que representen colls d'ampolla per al drenatge, i que sobretot està funcionant la restricció en la planificació urbanística, malgrat haver rebut crítiques en el passat. Per tant, s'està estenent la consciència que les restriccions de construccions en zones inundables són raonables i comprensibles. El nou pla director urbanístic de revisió dels sòls no sostenibles de la Costa Brava va en el mateix sentit.

A més, com que el risc no es podrà eliminar completament, cal tenir preparada la gestió del risc, un element que és competència municipal i que es vehicula a partir de la protecció civil, per garantir sobretot la vida de les persones.

Al final d'aquesta primera part del debat s'han esmentat alguns dels beneficis dels episodis hiperpluviomètrics, com el reompliment d'aqüífers, l'aportació de sediments al litoral i l'aparició de llacunes, com la del delta de la Tordera.

El debat ha continuat, centrat en la sequera: una situació recurrent en un clima com el mediterrani i que es repeteix cada sis o set anys. Caldria, doncs, estar més ben preparats enfront d'una menor disponibilitat del recurs hídric, sobretot tenint en compte l'accentuació del canvi climàtic, però no s'han fet els deures ni els esforços necessaris, ja que no hi ha preocupació per la qüestió fins que no es declara l'episodi de sequera.

S'ha destacat durant la sessió que encara avui es disposa d'infraestructures de més de mig segle d'antiguitat, pendents de modernitzar, si bé es tracta d'uns elements que s'han de considerar estratègics i a llarg termini. Si es garanteixen les sobiranies hídrica, energètica i alimentària, es dependrà menys dels mercats i es patiran menys els efectes de la inflació dels preus. Però les grans obres públiques són cares i no poden ser únicament responsabilitat dels regants.

Els regants deixen clar que ells no malbaraten aigua, sinó que produeixen aliments: garantir l'aigua i els aliments a la població és el mateix, ja que ambdós són essencials. La realitat, però, mostra com només es produeix el 40 % dels aliments que mengem. I cal un ús més sostenible de l'aigua. Ja s'ha restringit un 25 % l'ús agrícola de l'aigua, però no hi ha cap mena de limitació per als altres usos. Els ponents han assenyalat que si s'apliqués a tothom una reducció imperceptible del 5 %, entre tots es podria estalviar molta més aigua, i les conseqüències de la sequera serien menys greus.

Els habitants de les grans ciutats litorals han d'entendre que cal establir una simbiosi transformacional amb el rerepaís que beneficiï ambdues parts, ja que fa falta una gestió activa del territori. Si la gent es pot guanyar la vida treballant la terra dignament, es fixarà població a l'interior, s'evitarà la deixadesa dels boscos, l'activitat econòmica serà més resilient i diversificada, i es podran aportar aliments basats en l'agricultura orgànica i regenerativa de proximitat, entre altres beneficis compartits, com els serveis ecosistèmics. Això significa pagar els preus que pertoquen a la producció agrícola; la resta seria blanqueig verd (greenwashing).

Durant el debat s'ha assenyalat que Catalunya és sobirana hídricament, i que les masses d'aigua tenen un bon estat general, però la població està mal repartida al territori. Encara que no hi ha consens sobre l'origen de les aportacions d'aigua potable de boca, sí que s'està d'acord a interconnectar les xarxes dels grans operadors per tal que tots els pobles tinguin l'aigua assegurada i que sigui de qualitat, encara que en algun lloc no hi plogui. 

Actualment es paga un preu de l'aigua que és insuficient per cobrir els costos de manteniment mínims, i no permet cobrir les infraestructures i modernitzacions proposades. A més, hi hagi sequera o no, el preu sempre és el mateix, cosa que no promou l'estalvi. Ens haurem de mentalitzar que l'aigua és un recurs que té un cost cada dia més important, i que no en podem gastar tanta com vulguem, sinó que ens hem d'adaptar a allò que el sistema ens pot proporcionar.

Finalment, s'ha clos l'acte parlant de la governança de l'aigua, que, malgrat la seva complexitat i l'avís per la sequera i les restriccions moderades iniciades _que podrien viciar el debat_, es considera assolida a la demarcació de Girona. 

S'han remarcat tres èxits: la Taula del Ter, que considera tots els usos de l'aigua i compta amb tots els actors, tinguin altaveus o no, com un model efectiu i realista a exportar; la Junta Central d'Usuaris d'Aigües del Baix Ter (JCUABT), que agrupa tots els actors clau del Baix Ter i que, malgrat que va costar molts esforços articular-la, des dels anys vuitanta ja està gestionant inversions i realitzant estudis i treballs pel que fa a aigües tant superficials com subterrànies, i la Comunitat d'Usuaris d'Aigua de la Plana Litoral de la Muga. 

En el debat s'ha acabat assenyalant que el proper pas necessari que cal fer en un nivell més elevat és un pacte nacional per l'aigua, tot i que primer s'ha de decidir el model que es vol, i després trobar el camí per executar-lo.