La Diputació de Girona, a través del Servei de Programes Europeus, va organitzar el dijous passat a la Casa de Cultura de Girona el primer debat PECT, titulat «Les noves tendències en el turisme», el qual s'emmarca en el projecte d'especialització i competitivitat territorial «Costa Brava Pirineu de Girona: natura, cultura i intel·ligència en xarxa», cofinançat en un 50 % pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) de la Unió Europea, en el marc del Programa Operatiu FEDER de Catalunya 2014-2020, i en un 25 % per la Diputació de Girona.
La part més extensa de la sessió va estar dedicada a la presentació de diferents projectes turístics innovadors dels quals es fa una breu ressenya més avall. Al final de la sessió es va dedicar un temps a fer comentaris i contestar preguntes, que van tractar qüestions relacionades amb la convivència al si d'espais propensos a la massificació, la possible vinculació entre diferents propostes i problemàtiques jurisdiccionals a resoldre.
Sis ponències
A la intervenció «Les noves tendències en el turisme", Daniel Blasco, de la Universitat de Girona, va reflexionar sobre la manera com viatgem, l'impacte mediambiental que deixem i el nou tipus de turista, que és plenament autònom tot i que cal proporcionar-li connectivitat a la xarxa d'Internet. Sobre la qüestió de la sobreturistificació va apuntar que, paradoxalment, també hi ha llocs amb una infraturistificació, i que la pandèmia de la covid-19 no ha fet canviar els fluxos de visitants. També va assenyalar que en la nova governança del sector s'han de tenir en compte els turistes i que, en general, hi ha una manca de dades per aprofundir en els estudis sobre el tema.
«Canet de Rosselló, des de l'estació turística fins a la ciutat marítima» és el títol de la ponència de Nicolas Fabre, de l'Ajuntament de Canet de Rosselló, el qual va mostrar una visió panoràmica del turisme en aquesta vila nord-catalana que data de l'època romana. Des dels anys setanta el desenvolupament turístic es va centrar en la urbanització de grans blocs de pisos a primera línia de platja, cosa que va causar una destrucció del valor patrimonial i paisatgístic de l'entorn, a banda d'un gran endeutament municipal. En les darreres dècades s'està capgirant aquest model amb inversions en equipaments històrics i culturals d'arrel per a residents que viuen a la vila tot l'any, s'ha potenciat la indústria nàutica, les competicions de vela i els entrenaments de natació olímpica.
Oriol Dalmau va presentar la ponència «El projecte de PGA Catalunya Resort», que també va aconseguir fusionar la cura del medi ambient amb un model de negoci turístic de qualitat. Tot va començar fa vuit anys amb actuacions sobre la vegetació dels llacs i boscos del camp de golf. Una vegada retirada la flora i fauna invasores, instal·lades caixes-niu, fet un control perimetral de caçadors furtius, etc., aquests espais van esdevenir hàbitats humits per a una fauna autòctona que proporciona beneficis, com ara un control de plagues integral biològic, i que permet fer activitats naturalistes úniques, molt ben valorades pels clients i visitants. Aquestes activitats van des de rutes i plantades d'arbres a l'observació ornitològica o la identificació de tortugues autòctones, fins a la recollida de mel i productes de l'hort ecològic que, al seu torn, ha esdevingut un lloc de socialització. Tot això conjuntament amb les partides de golf i la resta de serveis que ofereix aquest complex.
Les vies verdes de Girona
Durant la comunicació «Els secrets de les vies verdes», Àngel Planas, del Consorci de les Vies Verdes, es va referir al fet que la xarxa pedalable no és només una infraestructura turística sinó també un servei per al territori, ja que els beneficiaris principals són els mateixos veïns, tant si hi van amb bicicleta (39 %) com si hi van a peu (61 %). També va parlar sobre l'evolució que ha experimentat la demarcació amb el creixement del cicloturisme i com s'ha adaptat a les noves exigències, com ara la disponibilitat d'horaris, les eines de reparació i transport de bicicletes, i sobre el fet que el nou repte és incloure a l'oferta punts de recàrrega per a bicicletes elèctriques. Va explicar com es vol promocionar el patrimoni històric i cultural proper a les vies verdes, vehiculat a través de convenis de manteniment formalitzats amb els municipis interessats a fer aquest esforç addicional per fixar el turista al territori.
Va seguir la comunicació «La ruta de la Tordera i la riera d'Arbúcies: un projecte sostenible del Consell Comarcal de la Selva», que va presentar Marc Coromines, del Consell Comarcal de la Selva. El projecte vol fer arribar al visitant una proposta complementària al model turístic de sol i platja imperant a Blanes i Malgrat de Mar, per tal que tingui l'oportunitat de visitar el rerepaís, menys concorregut. Com l'anterior projecte, la ruta Tourdera, també és per als habitants de la zona interior, que la poden recórrer i que representa una opció més per a la mobilitat sostenible de proximitat, cada dia més important. A més de poder gaudir del desenvolupament local que hi està associat directament o indirectament: més activitat econòmica en allotjaments, comerços, guies de camí o lloguers de bicicletes. Per això, en aquesta intervenció es destaca que un bon manteniment i la coordinació entre els diferents agents implicats són claus.
Finalment, Maria Jiménez, del Consell Comarcal de la Cerdanya va presentar dos projectes visitables in situ o virtualment. El primer és «Cerdanya en veu de dona», que reivindica la figura de la dona rural cerdana i el protagonisme que mereix amb gravacions de relats i vivències de vint-i-quatre dones vives de seixanta a cent anys. Les entrevistes tenen una estructura predeterminada, però les respostes són totes úniques i emocionants: ens traslladen a un moment històric ben diferent que cal no oblidar. El segon projecte, «Digitalització i adaptació del patrimoni cerdà», permet visitar moltes ermites que sovint estan tancades al públic a través d'imatges, visites virtuals, vídeos i gravacions de veu que descriuen els espais físics o relaten llegendes locals. Aquest projecte, a banda de ser d'interès per als més petits de la família, fa possible que puguin gaudir d'aquest patrimoni persones amb problemes de visió o amb mobilitat reduïda.
La propera sessió, sobre els reptes social, sostenible i econòmic en l'àmbit de la salut, es durà a terme el dilluns 24 d'octubre (18.30 h), també a la Casa de Cultura de Girona. El cicle està compost de vuit debats.
