La mostra commemora els cent anys del naixement de Pallach, considerat el màxim exponent del socialisme reformista
Amb el títol «Josep Pallach (1920-2020): per l'educació i el compromís social», l'exposició es podrà veure a la sala de la primera planta de la Casa de Cultura fins al 30 de setembre
El vicepresident Albert Piñeira ha participat en la inauguració de l'exposició i també hi ha assistit la diputada Silvia Paneque
Aquest vespre ha tingut lloc la inauguració de l'exposició «Josep Pallach (1920-2020): per l'educació i el compromís social», a l'Aula Magna de la Casa de Cultura amb la presència del vicepresident de la Diputació de Girona, Albert Piñeria; Josep M. Soler, president de la Fundació Josep Pallach;, Irene Rigau, consellera d'Ensenyament (2010-2015) i exalumna de Josep Pallach; Marta Ros, professora ajudant de Josep Pallach (1972-1977i directora de l'Institut de Ciències de l'Educació del Col·legi Universitari de Girona (1977-1978), adscrit a la Universitat Autònoma de Barcelona; Xavier Gassiot, amic i col·laborador de Josep Pallach; Roser Bagué, conductora de la presentació; i Lluís Freixas, director en funcions de la Casa de Cultura de Girona.
La inauguració ha anat acompanyada d'una taula rodona en la qual ha intervingut Irene Rigau, Marta Ros i Xavier Gassiot, moderats per Roser Bagué.
L'exposició repassa la trajectòria del pedagog i polític empordanès Josep Pallach, de qui enguany es commemora el centenari del seu naixement. Albert Piñeira, vicepresident i diputat delegat de Cultura de la DIputació de Girona ha assenyalat que la figura de Josep Pallach, pedagog implicat en l'acció política, «porta implícita tota una sèrie de valors lligats a l'educació i al compromís social, més necessaris i actuals que mai en la nostra societat».
L'Any Pallach, organitzat per la fundació que porta el seu nom, pretén recordar la tasca del pedagog i polític tant en la seva etapa d'exili a França com en el seu retorn a Catalunya. De ben jove ja es va integrar al Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM) i acabada la guerra va començar el periple de l'exili.
Josep Pallach (Figueres, 1920 - Barcelona, 1977), exiliat a França després de la Guerra Civil, va estudiar pedagogia i psicologia a la Sorbona i va treballar al Lycée Montgeron, a París. A França va conèixer una altra exiliada, Teresa Juvé, amb qui es va casar l'any 1948 i va tenir una filla, Antònia. El 1970 va retornar definitivament a Catalunya. Va ser professor de ciències de l'educació a la UAB, a Bellaterra, i al Col·legi Universitari de Girona. El 1972 va contribuir a la creació de l'Escola de Mestres de Sant Cugat i el 1975 es va doctorar. La «seva» petita oficina de l'ICE de la UdG va ser la primera plataforma organitzada des de la universitat per a la formació de mestres i professors de les comarques gironines.
Pallach era un observador del món, interessat per la societat, per l'home i pel fet educatiu entès com el conjunt de vivències que actuen sobre cada persona. De tarannà comunicatiu i franc, treballador i responsable, coherent amb els seus plantejaments i amb la seva activitat, va deixar un llegat ample i profund en tothom qui s'hi va relacionar. El seu compromís polític i social va ser totalment coherent amb la seva pràctica professional, de manera que formen un tot que no pot fragmentar-se.
Va publicar, entre d'altres, El gran problema: Escola i ensenyament per a tots (Perpinyà, 1964) i Instituts pilot i reforma de l'ensenyament mitjà: L'experiència francesa (Barcelona, 1971).
L'Any Pallach va arrencar el gener passat a Palafrugell amb un acte on es van presentar les activitats i esdeveniments que al llarg del 2020 havien de commemorar el centenari del seu naixement. Entre aquestes activitats la Fundació ha preparat la mostra que ara es presenta a la Casa de Cultura i que pretén ser itinerant pels municipis que van testimoniar la vida i la trajectòria de Pallach. El president de la Fundació, Josep Maria Soler, destaca que amb els actes de l'Any Pallach, a més de recordar la figura del pedagog i polític, pretenen reivindicar «els seus grans valors, com un de tants catalans compromesos amb el país i referència per a moltes generacions», i alhora volen aprofitar-ho per «enfortir» la Fundació, que va començar a caminar el 2012 i que, a part de poblacions com ara Palafrugell, Figueres i Begur, vol estendre's a més punts del territori. La cloenda de l'any està prevista el gener del 2021, amb un acte a Begur -on Pallach va ser enterrat el 1977, després de la seva mort prematura, i on encara resideix la seva vídua, Teresa Juvé.
El vicepresident de la Diputació de Girona, Albert Piñeira, ha destacat la «vigència dels valors de Pallach en la societat d'avui». A la inauguració, també hi han participat Quim Ayats com a vicealcalde i regidor de cultura, i la diputada Silvia Paneque, entre altres polítics d'arreu de les comarques gironines, així com persones vinculades a l'educació.
La mostra, que estarà oberta des de divendres, 4 de setembre, es podrà veure a la planta baixa de la Casa de Cultura fins al 30 de setembre, de dilluns a divendres, de 10 a 20 h. Podeu consultar horaris a: www.casadecultura.cat.
Paral·lelament a l'exposició hi ha programades dues conferències:
- Dimecres 16 de setembre, a les 19 h. «Josep Pallach, pedagog», a càrrec d'Irene Rigau, exalumna de Pallach i consellera d'Ensenyament (2010-2015), i Marta Ros, professora ajudant de Pallach (1972-1977) i directora de l'ICE-CUG (UAB) (1977-1978).
- Dimecres 23 de setembre, a les 19 h. «Josep Pallach, polític», a càrrec de Pere Baltà, escriptor i periodista, i Miquel Reniu, professor, tots dos exmilitants del PSC - Reagrupament de Josep Pallach.
Les dues conferències seran moderades pel president de la Fundació Pallach, Josep Maria Soler.