Ja ha sortit al carrer el número 322 de la Revista de Girona, que correspon als mesos de setembre i octubre de 2020. Aquest nou número de la Revista, editada per la Diputació de Girona, conté un dossier dedicat als vinyerons -aquells que menen vinyes i fan vi-, que ha estat coordinat pel biòleg i empordanòleg J. M. Dacosta.
El dossier explica com, a partir de l'any 2000, una nova generació de vinicultors es va posar al capdavant dels cellers per renovar l'elaboració de vi i el relat, implantar el que havien après a les escoles d'enologia i les estades a l'estranger i, en molts casos, complementar la tradició vinícola de la família.
El vi té un gran futur i és un ingredient de la joia de viure. En l'imaginari col·lectiu s'ha creat un triangle que té com a vèrtexs el territori, aquesta mateixa joia de viure i vins que agraden. Una trilogia potent, una tríada de prestigi i plaer. Irresistible. El dossier explica històries de quaranta vinyerons. Podrien haver estat més, però la crisi del coronavirus ha aturat el món.
Llorenç Roldan, enginyer agroalimentari del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació explica la situació de la vinya i el vi avui dia, i l'enginyer industrial i president de la Comissió Tècnica del Consell Regulador de la DO Empordà, Antoni Roig, parla dels reptes de la vinya, les noves plagues i el canvi global del sector.
El Dossier també conté una entrevista al president del Consell Regulador de la DO Empordà, Xavier Albertí; o un article que signa la tècnica agrícola i professora del grau mitjà d'olis d'oliva i vins de l'IES de Llançà, Núria García, entorn del paper de la dona en el món del vi; o un altre sobre passat, present i futur del vi empordanès, de la sommelier Laura Masramon.
Altres temes
Aquest número de la Revista de Girona inclou el reportatge «Temps de pandèmia», amb text de Mar Camps i fotos de Pere Duran, en el qual diverses veus expliquen com han viscut de prop la COVID-19, que s'ha endut la vida de gairebé vuit-centes persones a les comarques gironines des del primer cas que s'hi va detectar, a finals de febrer.
La crisi ha posat el sistema sanitari al límit, ha provocat que les famílies no hagin pogut acomiadar els seus parents morts, ha posat en evidència la mala gestió als geriàtrics (on han perdut la vida prop de dues-centes quaranta persones residents) i ha agreujat les desigualtats socials.
El reportatge fotogràfic, dedicat a imatges del món confinat, i titulat «Imatges buides», conté fotos de Carles Palacio i text de Josep Campmajó: «Cap director de cinema hauria pogut tenir mai a les mans un escenari tan proper al de la desolació absoluta. Com si un guionista pervers i demoníac hagués imaginat un malson universal, les voreres, les avingudes i les places es van buidar, amb només un esclafit dels dits. Un esclafit víric. Mortífer i confús».
En l'apartat d'Educació es parla sobre els grups de renovació pedagògica, avui; i en els d'història es reflexiona sobre la invisibilitat de la dona a partir del llibre Elles també hi eren, de Rosa Maria Gil Tort.
I en els apunts d'economia apareix un article que porta per títol «Reinventar-se, en positiu» i que versa sobre la transformació que sectors molt tradicionals han hagut de fer d'un dia per l'altre, i sobre les oportunitats sorgides dels canvis obligats per la crisi.