Aquest divendres, va tenir lloc la presentació del volum Encara no sé com soc de la col·lecció «Josep Pla», obra de Maria dels Àngels Vayreda, una edició a cura d'Enric Pujol Casademont, amb un estudi introductori del mateix autor.
L'aparició d'Encara no sé com soc, el 1970, va suscitar un gran interès entre els crítics del moment i, l'any següent, l'obra va obtenir el premi Fastenrath als Jocs Florals de Barcelona.
L'obra s'ha publicat amb el pròleg del poeta Carles Fages de Climent, que la va considerar la millor novel·la «feta la grandiosa excepció de Solitud» que ha tingut com a escenari les terres de l'Empordà i la Garrotxa.
En la presentació del llibre, que va tenir lloc al Teatre Sindicat de Lladó, hi van participar Albert Piñeira, vicepresident segon i diputat de Cultura de la Diputació de Girona; l'alcalde de Lladó, Joaquim Tremoleda; el curador de l'edició, Enric Pujol, i Joan Vallès, net de Maria dels Àngels Vayreda, l'autora.
Encara no sé com soc podria ser considerada autoficció, perquè novel·la la vida de l'autora, una figuerenca republicana, nascuda en una família conservadora, que va haver de fugir durant la guerra i més tard seguir el seu marit a l'exili mexicà.
La narració condensa volgudament tota una vida, està escrita en una etapa de maduresa humana i vol ser «la història vulgar d'una dona d'aquest país».
En l'estudi introductori, Enric Pujol Casademont escriu: «aquesta novel·la és un exemple paradigmàtic de narració en què es combinen perfectament vivència personal, història col·lectiva (especialment la Guerra Civil del 1936 al 1939 i l'exili republicà) i ficció literària. És fa difícil destriar la trajectòria personal de l'autora, Maria dels Àngels Vayreda, de la peripècia vital de la protagonista, Teresa, tant pel que fa als traumàtics fets històrics que li toca viure com als sentiments més íntims».
L'autora
Maria dels Àngels Vayreda (Lladó, Alt Empordà, 1910 - Figueres, 1977) va començar a escriure ja de ben petita gràcies a l'estímul familiar. Durant la seva expatriació a Mèxic, va publicar contes en català a diferents revistes de l'exili i va escriure guions cinematogràfics.
Quan va tornar a Catalunya, va ser premiada repetidament als Jocs Florals de la Ginesta d'Or de Perpinyà. El 1964 va publicar el llarg poema El testament d'Amèlia, inspirat en la famosa cançó popular homònima. La novel·la Els defraudats i el poemari La boira als ulls, escrit sota l'impacte que li va produir la mort de la seva filla Adela, es van publicar pòstumament.
La col·lecció
La col·lecció «Josep Pla» de la Diputació de Girona està concebuda per publicar obres literàries i assagístiques de qualitat que estableixin una relació entre la cultura i les terres de Girona.
En aquest sentit, la col·lecció treballa en una línia de publicació centrada, d'una banda, a recuperar obres literàries que estan exhaurides i que no es troben en els circuits comercials, i, d'una altra, a editar materials literaris que, per les seves condicions específiques, no solen ser atesos pel mercat editorial.