Notícies

Es presenta un nou número de la Revista de Girona, que conté el dossier «Quan el metge és la doctora», dedicat a la feminització de la medicina

Foto : Es presenta un nou número de la Revista de Girona, que conté el dossier «Quan el metge és la doctora», dedic

La Diputació de Girona ha presentat aquest dilluns el número 330 de la Revista de Girona, que correspon als mesos de gener i febrer de 2022. Aquest nou número de la Revista, editada per la Diputació, inclou el dossier que porta per títol «Quan el metge és la doctora» i que parla sobre la feminització de la medicina.

Quan algú va a conèixer per primera vegada la persona que li ha estat assignada perquè l'atengui en temes de salut, és més que probable que, en obrir la porta del consultori, hi trobi avui una professional amb bata blanca. Per això, sovint, en qualsevol conversa casual, es parla més de la doctora que no pas del metge. Aquest canvi en el llenguatge representa la culminació d'un procés de transformació social que s'ha produït en les darreres dècades. D'això tracta el dossier d'aquest número, coordinat per Rosa Maria Gil Tort, doctora en història contemporània.

Els diferents articles del dossier plantegen qüestions com ara si "la bata blanca ens fa (més) doctores?" o ens expliquen el paper de les dones en la història de la medicina, ens mostren cinc generacions de metgesses i llevadores gironines i ens donen a conèixer personatges com Cecília Marín Gratacós, pionera en la fecundació artificial i represaliada pel règim franquista, entre altres qüestions.

Altres temes

Aquest número 330 també inclou una entrevista a Mercè Ferré, que ens mostra la ciutat de Girona amb una visió fragmentada, en la qual el groc dels camps de blat o el món del circ són algunes de les constants en la seva pintura.

Nascuda el 1939, aquesta artista és de les que pinten amb el cor i bolquen en les obres tot el color i la llum que porten a dins. Coneguda també pels seus anys de treball (més de quatre dècades entre Girona i Barcelona) en el camp de l'arqueologia i la restauració, Mercè Ferré ha participat en nombroses campanyes arqueològiques, tant a Ullastret com a la Ciutadella de Roses.

Per la seva banda, en el reportatge «Dos mons en extinció» el fotògraf Jordi S. Carrera recrea la figura de la pastora Francesca Planas a la Girona fora muralla i a finals del segle xx.

L'apartat d'història tracta sobre el primer diari de Calonge. La Aurora de Calonge es va començar a editar el 1887, però, arran d'un article contra l'Església, l'autora i impulsora del periòdic va ser condemnada a tres anys, sis mesos i vint-i-un dies de presó, i el mitjà de premsa va desaparèixer.

El reportatge fotogràfic està dedicat al retorn a l'entorn rural, on moltes persones van trobar una oportunitat per donar un tomb a la seva vida durant la pandèmia, en desplaçar-se lluny de les grans metròpolis. Són gent que va optar per la tranquil·litat i la qualitat de vida que el medi rural ofereix i que van fugir així del trànsit, de la contaminació i de les presses a les quals les grans ciutats sotmeten.

En aquest número 330 també es ressegueix el perfil de Consol Vidal Riera, anomenada la poeta del desert. És una dona que no passa desapercebuda. Menuda, gairebé sempre porta barret i una vestimenta folgada i llarga, que, en certa manera, l'agermana amb la gent del desert. Vidal és capaç d'organitzar una gran varietat d'iniciatives, des de recitals de poesia fins a portar a Girona uns pastors tunisencs.

La Revista de Girona també descobreix els últims menestrals de Girona, gent amb oficis manuals vigents encara durant la postguerra però que, a poc a poc, s'han anat perdent. L'autor de l'article tria intencionadament el mot menestral, que els designava tots i que ja no s'utilitza. "Sap greu", diu, "que la desaparició d'alguns oficis també hagi comportat la pèrdua tant de la seva terminologia específica com de la terminologia genèrica comuna entre ells, una de les deus lèxiques més cabaloses i fèrtils".

D'altra banda, la secció dedicada als artistes ens proposa conèixer Dolors Bosch Agustí (Girona, 1941), que presenta l'exposició «Despullant la pell» a la Fundació Valvi, amb obres noves, triades entre les sèries en què l'artista ha treballat darrerament. Les peces tenen el seu origen en els inicis artístics de Dolors Bosch, que semblaven els d'una ceramista més o menys artesanal; els d'algú que treballava el fang, que el modelava, que l'enformava i que el pintava.

Presentació del número 330 de la Revista de Girona

De tots els temes que recull aquest número 330 de la Revista de Girona, se n'ha parlat a la presentació d'aquest dilluns, que es pot recuperar completament a través de l'enllaç següent: https://www.youtube.com/watch?v=ycjmKt3EtcU

A l'acte, en format de taula rodona, hi han participat Albert Piñeira, vicepresident segon i diputat delegat de Cultura de la Diputació de Girona; Rosa Maria Gil Tort, coordinadora del dossier; Marta Aymerich, doctora en medicina i vicerectora de la UOC, i Gerard Bagué, director de la Revista de Girona, que ha conduït acte i ha moderat la taula rodona