La Diputació de Girona ha publicat el número 329 de la Revista de Girona, que correspon als mesos de novembre i desembre de 2021. Aquest nou número de la Revista, editada per la Diputació, conté el dossier titulat «Viatge als centres escolars gironins».
Aquest dossier, producte d'una tria de centres en la qual s'ha tingut en compte la tipologia i la ubicació geogràfica, ofereix una panoràmica general de la vitalitat educativa del país.
Coordinat pel mestre i pedagog David Pujol i Fabrelles, el dossier tracta sobre la realitat educativa gironina i dedica els diferents articles a temàtiques com l'escola rural, la renovació pedagògica Montessori, l'escola a la presó de Figueres, l'acompanyament de l'infant en els primers anys, la diversitat lingüística, la complexitat social i les noves metodologies per afrontar-la, l'educació especial amb una mirada inclusiva, la riquesa i la diversitat cultural o la convivència en la diversitat, entre d'altres. Els articles els signen periodistes, educadors, pedagogs, mestres, filòlegs i estudiants, com el mateix David Pujol, Josep Maria Garcia, Cristina Vilà, Enric Tubert, Cristina Masanés, Pitu Basart, Gemma Castanyer, Joan Pinsach, Jaume Canyet, Lluís Serrano, Jordi Feu, Manel Miralles, Josep Maria Dacosta, Xavier Besalú, Margarida Falgàs, Roser Bech, Marta Ollé, Jana Darnés, Sara Gómez, Francesc Montero, Joan Ferrerós, Dolors Tané i Eusebi Ayensa.
Altres temes
Aquest número 329 també inclou una entrevista a Clàudia Cedó, escriptora i directora de teatre. Cedó és la dramaturga que ha escrit la commovedora Una gossa en un descampat i la directora d'Escenaris Especials.
El seu camí, llarg i profitós, que va començar a l'Aula de Teatre de Banyoles com a aprenenta d'actriu i creadora d'obres teatrals, s'ha caracteritzat pel treball constant i per l'exigència que aplica en tot el que fa.
Per la seva banda, en el reportatge «Accions paisatgeres», Ignasi Esteve explica com les intervencions artístiques en el territori reforcen la identitat del paisatge. L'art contemporani pot generar accions: des de la intenció purament conceptual, mental o espiritual, fins a les construccions arquitectòniques i permanents, passant per les instal·lacions efímeres i les restauracions d'entorns naturals.
L'apartat d'història posa el focus en Margit Kocsis, la Lady Godiva d'Argelaguer. El text, signat per Joan Barbarà, explica qui era «la rossa del cavall», tal com la coneixia tothom, tot i que el seu nom era Margit, Margit Kocsis Kerkhoven. Nascuda l'any 1941 a l'illa de Java, un territori aleshores adscrit a les Antilles Neerlandeses Orientals, va viure a Leiden, la Haia, Mallorca i Barcelona. Els darrers anys de la seva vida va passar una part dels estius i molts caps de setmana a Argelaguer, on tenia casa i estudi pictòric.
El reportatge fotogràfic porta per títol «Sobirania alimentària: de proximitat i ecològica» i ens mostra en imatges com la producció ecològica en el sector primari creix lentament en una transformació vital cap a la consecució de la sobirania alimentària.
En aquest número 329 també hi trobem un article, en l'apartat de fauna, sobre els pros i els contres dels estornells, uns ocells que cada any, amb l'arribada del fred, comencen a ballar pel cel a milers, sobre les espesses capçades dels arbres del Parc Bosc, prop de la casa de Marcelo Caballero a Figueres.
Tot aquest espectacle estimula Marcelo Caballero a sortir cada capvespre amb la càmera per captar algun d'aquests moments irrepetibles, de majestuoses acrobàcies aèries que els diminuts ocells fan, com si es tractés d'un miracle, al cel zenital.