Notícies

Els canvis en l'ensenyament musical, al número 327 de la Revista de Girona

Foto : Els canvis en l'ensenyament musical, al número 327 de la Revista de Girona

La Diputació de Girona ha presentat aquest dimarts 13 de juliol el número 327 de la Revista de Girona, que correspon als mesos de juliol i agost de 2021. Aquest nou número de la Revista, editada per la Diputació de Girona, està dedicat a l'educació musical.

De tots i cadascun dels temes que recull aquest número 327 de la Revista de Girona se'n va parlar en la presentació virtual que es pot reproduir a: https://www.youtube.com/watch?v=vKiqYnGhdZs i en la qual van participar Albert Piñeira, vicepresident segon i diputat delegat de Cultura de la Diputació de Girona; Josep Pujol, coordinador del dossier i Gerard Bagué, director de la Revista de Girona.

Les comarques gironines, actualment, compten amb divuit escoles de música autoritzades, sis instituts que ofereixen el batxillerat d'arts escèniques, música i dansa, i tres conservatoris. I tots els professors de música (d'àmbits i experiències molt diversos) que han escrit per a aquest dossier coincideixen a subratllar els grans canvis que ha experimentat l'ensenyament musical en aquestes darreres tres dècades.

Hi ha hagut importants canvis legislatius que han impulsat un nou reordenament dels estudis de música, però sobretot ha canviat l'actitud a l'hora d'afrontar-los. Ho explica el professor de musicologia a l'Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) i coordinador del dossier, Josep Pujol.

Diu Pujol: «No fa gaires anys, estudiar música implicava una visió reductora, de solfes i durícies, que no comprenia tota l'amplitud del fet musical ni desplegava totes les possibilitats del seu aprenentatge. Ser músic de cobla, professor en un conservatori o tocar en un conjunt de rock demanava estratègies de formació totalment diferenciades.

»A poc a poc, la música s'ha anat introduint a l'ensenyament general. Tant a primària com a secundària, hi ha la possibilitat de cursar un batxillerat més o menys musical i s'han desplegat escoles de música pel territori».

De tota aquesta evolució, dels conservatoris, de la creativitat i d'experiències de noves propostes, però també del fet que la música va molt més enllà d'ensenyar-la, parla aquest dossier.

Aquest número 327 també inclou una entrevista a Carme Simon, que ha dut «una vida d'emprenedoria cultural». Amb el títol «Mentre hi hagi llibres hi haurà biblioteques», l'autor Joan Sala i el fotògraf Salvador Comalat expliquen que «anar a la casa on viu Carme Simon és un plaer, ja que es troba en un punt elevat de Batet de la Serra, des d'on té una vista magnífica. El teló de fons de la seva masia és un seguit de valls i serralades de l'Alta Garrotxa i, en darrer terme, els Pirineus».

Per la seva banda, el reportatge «Món Banyoles o la sororitat posada a la pràctica», d'Adriana Bàrcia, ens parla de Món Banyoles, una associació de dones d'orígens socials i culturals diferents que ha posat en marxa el bar restaurant La Porta del Món. Aquest projecte d'inserció sociolaboral s'emmarca en un altre de més ampli, Espai Món Banyoles: un lloc de trobada en què s'aixequen ponts i es trenquen bombolles.

L'apartat d'història posa el focus en la figura de Jaume Nunó i l'himne mexicà, que va néixer el 1824 a Sant Joan de les Abadesses i va viure molts anys al nord-est dels Estats Units d'Amèrica, on va morir el 18 de juliol de 1908. Nunó va compondre la música per a l'himne nacional mexicà. Com a resultat d'això, i després de molts avatars, el seu poble natal celebra cada any (generalment el dissabte posterior al 16 de setembre) el fet que Mèxic aconseguís independitzar-se d'Espanya, com tots els altres països de l'Amèrica llatina.

En aquest número 327 també hi trobem un perfil sobre Balta Navarro, un músic ciclista amb ànima d'escriptor; un article sobre el desè aniversari del carrer de Girona dedicat a Roberto Bolaño, gran escriptor i poeta xilè establert a les comarques gironines, autor d'obres que han sacsejat la literatura universal, o el reportatge fotogràfic d'Antoni Campañà i el seu instint de fotografiar. Campañà va cultivar tots els gèneres artístics i diferents tècniques, des del pictorialisme fins a la postal turística: fotoperiodisme, retrat i fotografia del paisatge, industrial, de l'esport o del turisme.

L'acte de presentació del número 327 de la Revista de Girona es pot veure complet a: https://www.youtube.com/watch?v=vKiqYnGhdZs