Notícies

Les llums i ombres de la contracultura centren el debat virtual a l'entorn de l'última guia dels «Quaderns de la Revista de Girona»

Foto : Les llums i ombres de la contracultura centren el debat virtual a l'entorn de l'última guia dels «Quaderns de la Revi

La importància, els reptes, els objectius aconseguits i també els errors comesos han centrat la taula rodona sobre la guia La contracultura: Història i memòries de la col·lecció «Quaderns de la Revista de Girona».
Els dos autors, Pau Lanao (historiador i periodista) i Narcís Selles (historiador de l'art), conduïts per la directora de la col·lecció, Rosa Maria Gil, i amb la participació del diputat de Cultura de la Diputació de Girona, Albert Piñeira, i de Gemma Batlle, directora de Banca Institucions Girona de CaixaBank, van desglossar les llums i ombres de la contracultura a les comarques gironines, un fenomen que va aplegar un conjunt de corrents ¿beats, freaks, hippiesprovos, etc.¿ que van plantejar un capgirament radical d'actituds i valors predominants en les societats industrials avançades.

En la primera presentació de la col·lecció «Quaderns de la Revista de Girona» en format virtual, que van seguir en directe una cinquantena de persones, Lanao i Selles van recordar l'espurna del que després es va convertir en el relat històric que recull la guia: «una exposició de Damià Escuder al Museu d'Història i un article amb motiu d'aquesta mostra. Aquí vam veure que el fenomen de la contracultura donava molt més joc», explica Selles.

Narcís Selles i Pau Lanao, que havia estat involucrat en aquest moviment en les dècades dels setanta i vuitanta i en coneixia els actors, van tenir molt clar que volien recuperar «un moviment molt oblidat i amb certa càrrega negativa a sobre, perquè molta gent es pensava que eren una banda de hippies i drogoaddictes. El llibre demostra que no és veritat i que va ser un moviment molt més profund», va explicar Lanao.

Els autors estan d'acord que la contracultura era «dissidència envers la grisor ambiental de l'època i un revulsiu per trencar amb mites com la religió, l'educació de l'època, les relacions interpersonals (sexuals, afectives i intel·lectuals)».

Segons els autors, el moviment «en el fons intentava canviar la societat i, a partir d'aquí, van sorgir-ne d'altres com el pacifisme, l'ecologisme, el feminisme, el moviment d'alliberament sexual». Tanmateix, reconeixia Lanao, «un dels grans errors van ser les comunes rurals, perquè en realitat eren complicades de gestionar».

Selles va dir que s'havia de tenir en compte que «la ruptura de models a l'Estat espanyol era molt més radical que en altres democràcies més consolidades. Aquí afectava molts vessants, perquè el mot contracultura designa un fenomen que trobem en totes les societats i és equivalent a les cultures que posen en qüestió la cultura dominant».

Al voltant dels articles, reportatges i entrevistes que recull la guia, a la taula rodona es va parlar de religió, drogues, manifestacions, cinema... amb exemples concrets a les comarques gironines, com «quan l'heroïna va acabar amb el moviment de la contracultura figuerenc». I fins que la contracultura «deixa el prefix contra per convertir-se en cultura només».

El punt final del debat el va posar el diputat de Cultura de la Diputació de Girona, Albert Piñeira, que va destacar que amb aquesta guia la col·lecció de «Quaderns de la Revista de Girona» s'aparta «de les temàtiques habituals i ens anem obrint a nous àmbits».

Segons Piñeira, «contracultura equival a dissidència amb sistemes socioculturals establerts, a anar a contracorrent. El concepte d'alternatiu a Catalunya el tenim als seixanta i setanta, amb una societat deprimida i fosca. Contracultura és sinònim d'esperit crític i el terme és tan antic com la cultura, i això és el que intenta explicar la guia, dividida en una quarantena de capítols. Una visió de la contracultura molt diferent de la que teníem fins ara», va concloure.