Notícies

«Quaderns de la Revista de Girona» presenta una nova guia dedicada a la contracultura

Foto : «Quaderns de la Revista de Girona» presenta una nova guia dedicada a la contracultura

La col·lecció «Quaderns de la Revista de Girona» ha publicat una nova guia, La contracultura: Història i memòries, els autors de la qual són Pau Lanao i Narcís Selles.

El llibre tracta d'un moviment sociocultural contemporani d'abast internacional, la contracultura, que aplegava un conjunt de corrents -beats, freaks, hippies, provos, etc.- els quals van plantejar un capgirament radical d'actituds i valors que eren predominants en les societats industrials avançades.

L'emergència contracultural va ser una resultant de canvis socials i econòmics de fons, però també l'expressió d'una presa de posició crítica, sobretot per part de les generacions joves, tant cap a aspectes del vell ordre que havien quedat desfasats com cap a unes societats tecnocràtiques que anul·laven el potencial creatiu i transformador de les persones. La vindicació de la imaginació i el gaudi, la voluntat d'autodeterminació individual i col·lectiva o la cerca de noves formes d'espiritualitat i de relació entre les persones i d'aquestes amb la natura, van ser alguns dels trets que van caracteritzar aquests corrents.

La contracultura també va tenir les seves expressions a Catalunya, on va adoptar unes configuracions específiques i va donar lloc a un seguit de manifestacions de notable interès en diversos camps. El seu esperit llibertari i emancipador va col·lidir amb l'autoritarisme de la dictadura espanyola i amb els hàbits socials i culturals en què s'assentava el règim nacionalcatòlic. L'abast temporal del moviment va abraçar bàsicament uns deu anys, de finals dels seixanta a finals dels setanta, amb un punt àlgid que va coincidir amb la mort del dictador Franco, per bé que el seu alè va impregnar manifestacions posteriors, sigui mantenint-ne l'esperit, sigui emmotllant-se a les noves circumstàncies històriques.

En el llibre que ara es presenta s'ofereix una panoràmica d'aquests corrents a les comarques de Girona a partir de les seves manifestacions concretes en diversos àmbits i disciplines. En cada cas, es destaquen aquelles aportacions personals -Damià Escuder, Lluís Güell, Joan Vila (Pam), Josep Antoni Palau, Josep Bosch (Piculives)...- i col·lectives -el grup de rock Atila, la companyia de teatre TEI de Sant Marçal, la Cooperativa Coure de ceramistes, el centre terapèutic Existentialia, la Fundació Wilhelm Reich, la publicació Cardar l'Ànec...- que van tenir més interès i una especial rellevància.

La guia en qüestió és una obra de síntesi i amb voluntat divulgadora que s'adreça a un públic ampli. Parteix d'un notable treball de recerca hemerogràfica, arxivística i bibliogràfica, i també fa un ús extens de fonts orals i d'informacions de primera mà, ja que, en tractar-se d'un fenomen de la història recent, ha estat possible recollir el testimoni d'alguns dels seus protagonistes.

El subtítol de la publicació parla d'«història i memòries», perquè s'hi combina el treball empíric i la voluntat de rigor intel·lectual que ha de tenir tot relat històric amb les opinions més subjectives d'algunes persones que van ser protagonistes dels fets narrats. D'aquesta manera s'enriqueix la perspectiva, amb la presència d'una pluralitat de veus, alhora que se n'afavoreix el grau d'amenitat.

Un dels aspectes destacats i que atorga cert caràcter pioner a aquest llibre -que s'emmarca en l'anomenada història sociocultural- és que contempla les nombroses expressions del moviment contracultural com un tot, però remarcant i parant esment en la pluralitat de posicions i en la diversitat de plantejaments i manifestacions que el constituïen. De manera que es representa el moviment com una xarxa de relacions on s'imbriquen i interaccionen qüestions ideològiques i de pensament amb pràctiques artístiques i literàries; o la creació d'infraestructures i espais de sociabilitat amb l'emergència de noves dinàmiques socials, polítiques i culturals (ecologisme, pacifisme, antimilitarisme, alliberament sexual, etc.). O, en fi, la dialèctica entre l'àmbit local, el nacional i l'internacional en el procés de conformació i arrelament dels corrents contraculturals.

Segons conclouen els autors del llibre, l'interès del moviment contracultural «no ve només per les manifestacions concretes que va inspirar, sinó també per haver sabut impulsar des de baix, sense suports polítics ni econòmics significats, unes pràctiques socials, simbòliques i culturals, unes experiències vitals i una compacta xarxa de relacions humanes que van contribuir a l'erosió d'hàbits, actituds i valors d'una societat predominantment conservadora i sotmesa als constrenyiments d'un estat autoritari».

Els autors

Pau Lanao i Reverter és llicenciat en història de l'art per la Universitat Autònoma de Barcelona i periodista. Col·labora habitualment a El Punt Avui i Presència i ho ha fet de forma esporàdica en altres mitjans (El Periódico, Libération, Revista de Girona o Descobrir Catalunya). És coautor dels llibres i les sèries següents: Anglès (1986), Història viva de la Guerra Civil a les comarques gironines (1986), Crònica de cases i castells (1988), Terra d'indis (1992-1993), Castells vius (1993), N'bita tamola (1994), El besavi va anar a Cuba (1998), El blanc i el negre (2003), Enric Marquès, periodista (2005), El viatge de Thomas Wood (2007), L'Anglès de Remedios Varo (2008), De la República a la RAM (2010), Cinquanta anys dels premis Bertrana (2018).

Juntament amb Carme Vinyoles i Miquel Torns, ha comissariat les exposicions «Enric Marquès periodista» (2005), «Quaranta anys dels premis Bertrana» (2007) i, amb Emili Rams, «L'Anglès de Remedios Varo» (2008).

Ha rebut els guardons següents: Premi Pirineus de periodisme (1990), Premi Jaume Ciurana (1991-1992), Premi Nacional de Periodisme pel millor reportatge (1994), Premi Carles Rahola de periodisme (2017) i Premi Manel Bonmatí de periodisme (2018).

Narcís Selles Rigat és llicenciat en filologia i doctor en història de l'art per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Forma part del CEDID-UAB i de l'ACCA-AICA. Ha comissariat diverses exposicions per a museus i centres d'art.

Ha publicat en mitjans com Revista de Girona, L'Avenç, Serra d'Or, L'Espill, Locus Amoenus, Papers d'Art, Brumaria, Afers, Mirmanda, Desacuerdos o Dictorships & Democracies. És autor dels llibres Art, política i societat en la derogació del franquisme: L'ADAG (1999), Alexandre Cirici Pellicer, una biografia intel·lectual (2007), «Virgilio», Virgili Batlle Vallmajó (2011), Grup Praxis 75 (2011), Art a Olot durant la Segona República (2016) i ADAG: Autoorganització, lluita simbòlica i pràctica social 1976-1978 (2017). És coautor de Grup Tint-2 (2004) i Art a Olot durant el franquisme i la transició (2006). Ha participat en obres col·lectives com L'art a finals del segle xx (2002), Diccionari d'historiografia catalana (2003), Arte y transición (2012) o La formació del Sistema Disseny Barcelona (1914-2014) (2014). Ha rebut la beca d'humanitats de la Fundació Enciclopèdia Catalana (2001), el Premi Espais a la Crítica d'Art (2004), la beca de l'EADC de la Generalitat de Catalunya (2006-2007), el Premi de l'ACCA (2008) i la beca Ernest Lluch de ciències humanes i socials (2012).

La col·lecció

La contracultura: Història i memòries és el número 211 de la col·lecció que edita la Diputació conjuntament amb l'Obra Social "la Caixa" i que porta per nom «Quaderns de la Revista de Girona».

Al llarg dels més de dos-cents números publicats, la col·lecció «Quaderns de la Revista de Girona» ha fet un intens recorregut per la geografia, la cultura i la història de les terres gironines a través de les seves dues línies de publicació: les monografies locals (estudis sobre el passat i el present de pobles i ciutats) i les guies (dedicades a qüestions d'abast general).